Tal dia com avui de l’any 1904, fa 120 anys, a Bilbao), naixia Joseba Andoni Agirre Lekube, que 32 anys més tard (1936) es convertiria en el primer lehendakari (president del govern) de la història basca i en el primer elegit democràticament. Amb anterioritat, durant el règim foral (segles XII a XIX), la direcció de les Batzar Nagusiak (Juntes Generals, organisme que reunia els representants polítics del territori) era exercida per un personatge foraster, anomenat “corregidor” i nomenat pels Senyors de Biscaia (els reis castellanolleonesos ostentarien aquest títol des del segle XIV); però que, a diferència dels lehendakaris contemporanis, no tenia funcions executives.

Agirre, des de molt jove es va sentir atret per la política, però no s’hi va poder dedicar fins que va aconseguir estabilitzar econòmicament la seva família (la seva mare i els seus set germans petits). El seu pare, propietari d’un obrador de fabricació de xocolata situat a Zazpi Kaleak (el casc històric de Bilbao), va morir prematurament, i Joseba Andoni, amb tan sols quinze anys es va fer càrrec del negoci fins que, al complir els vint-i-dos, el seu germà segon el va rellevar. Agirre formaria part d’una generació de polítics bascos i basquistes nascuts i criats després de la derogació del règim foral (segle XIX) que proposaven la restauració de l’autogovern històric adaptat a la modernitat.

El 1931, amb la proclamació de la II República, ja exercia un càrrec rellevant en l’estructura del PNB (Partit Nacionalista Basc) i va ser un dels principals impulsors dels dos projectes estatutaris que agrupaven tots els territoris històrics d’Euskal Herria peninsular (Àlaba, Biscaia, Guipúscoa i Navarra). El triomf electoral del tripartit de dretes (1933) va impedir la tramitació d’aquell text, aprovat pel 95% de la ciutadania basca, fins que les esquerres van recuperar el poder (1936). Quan, finalment, es van poder constituir el primer Parlament i el primer Govern (1 d’octubre de 1936), ja havia esclatat la Guerra Civil, i els rebels ja havien ocupat Àlaba, Guipúscoa i Navarra.

Agirre va reunir a Gernika els representants electes d'Àlaba, Biscaia i Guipúscoa, i va constituir el primer Eusko Legebitzarra (Parlament) modern de la història basca, que prenia el relleu de les Batzar Nagusiak. En aquella sessió constitutiva, la primera cambra basca moderna el va elegir Lehendakari, esdevenint el primer i el primer elegit democràticament. Agirre va ser Lehendakari d’Euskadi (Àlaba, Biscaia i Guipúscoa) durant el conflicte civil espanyol i ocupació del País Basc (1936-1939) i a l’exili (1939-1960). A la seva mort (1960) va ser rellevat per Jesús María Leizaola, també del PNB, que conduiria la institució (la Lehedakaritza) fins al retorn de l’exili (1977).