Tal dia com avui de l’any 1479, fa 543 anys, a Pamplona, les Corts de Navarra coronaven Francesc Febus, primer monarca navarrès de la casa andorrana (d’origen catalano-occità) dels Foix-Castellbó. Francesc va ser coronat en un context de guerra civil que enfrontava els agramontesos (les oligarquies latifundistes de les planes de la Navarra peninsular, molt ben relacionades amb la corona catalanoaragonesa) i els beaumontesos (les elits de les comunitats locals de la muntanya pirinenca, que tenien un tracte de favor de la corona castellanolleonesa).

Aquest conflicte s’havia agreujat després de la mort de la reina Blanca I de Navarra (1441) —última monarca de la nissaga local Evreaux—, davant la negativa del seu vidu Joan de Trastàmara (futur Joan II de Catalunya-Aragó) de cedir la corona navarresa al primogènit d’ambdós, Carles, príncep de Viana, tal com ho estipulava el testament de la difunta. Aquell conflicte es va integrar en les guerres civils navarresa (que ja havia esclatat) i catalana (que ho faria poc després) i no es va aturar ni amb la mort del príncep de Viana, enverinat per ordre de Joana Enríquez, segona esposa de Joan II.

Malgrat aquella guerra civil, entre 1441 (mort de Blanca I) i 1479 (coronació de Francesc Febus), Navarra va ser governada pel mateix Joan i pels fills del matrimoni Trastàmara-Evreaux. Però amb la mort de Joan II i de la seva darrera filla Elionor (1479), les Corts de Navarra van coronar el net primogènit d’aquesta darrera reina. Elionor s’havia casat amb Gastó III de Foix, havien tingut vuit fills i la successió va recaure en el primogènit de Gastó IV —primogènit de Gastó III i d’Elionor Trastàmara-Evreaux, de nom Francesc Febus (nebot matern de Carles de Viana, hereu legítim assassinat).

Els Foix-Castellbó eren una nissaga que clavava les arrels en els comtats de Foix (vinculat políticament a Barcelona i a Tolosa) i de Castellbó (vinculat políticament a l'Urgell). Els Foix-Castellbó havien disputat la dominicatura feudal de les valls d’Andorra als bisbes d’Urgell, fins que amb els Pariatges de 1278 s’havien convertit en coprínceps d’aquell territori pirinenc. Quan Francesc Febus va accedir al tron navarrès, ja era copríncep d’Andorra (1472) i l’accés dels Foix-Castellbó al tron de Pamplona tindria unes conseqüències decisives per a la història d’Andorra.

A partir de Francesc Febus, el coprincipat comtal quedaria vinculat a la casa reial navarresa, fins que Enric de Borbó i Albret (Enric III de Navarra i besnet-nebot de Francesc Febus) va ser coronat rei de França com a Enric IV (1589). A partir d’Enric IV, el coprincipat comtal andorrà va quedar vinculat a la casa reial francesa fins a la revolució i execució de Lluís XVI (1793), que quedaria associat a la figura del president de la República Francesa. Tot i que Francesc només va regnar quatre anys (1479-1483), el seu pas pel tron de Pamplona canviaria el curs de la història.