Tal dia com avui de l’any 1808, fa 218 anys, el general Sextius Alexandre de Miollis (Ais de Provença, 1759-1828), comandant de l’exèrcit imperial francès al centre de la península italiana, completava l’ocupació dels Estats Pontificis (que havia iniciat a finals de 1807) i entrava a Roma. El general Miollis, per ordre de l’emperador Napoleó, va detenir el pontífex Pius VII (el romanyol d’origen sicilià Niccolò Maria Chiaramonti, obertament contrari als valors republicans que difonia el règim bonapartista) i el va deportar i recloure a la fortalesa de Priamar, a la ciutat lígur de Savona (a 50 quilòmetres a l’oest de Gènova) i, en aquell moment, capital del nou departament francès de Montenotte.

D’aquesta forma, posava fi a la independència dels Estats Pontificis, creats l’any 774 (més de mil anys abans) amb el nom de Patrimonium Sancti Petri per un altre emperador, el franc carolingi Carlemany. Després de l’annexió napoleònica, els Estats Pontificis van ser dividits sobre la serralada dels Apenins. La meitat occidental —amb la ciutat de Roma— va ser incorporada al Primer Imperi francès com una regió més i dividida en dos departaments: Roma, amb capital a Roma, i Trasimeno, amb capital a Spoleto. I la meitat oriental va ser incorporada al Regne d’Itàlia, un edifici polític satèl·lit de França creat per Napoleó sobre la vall del riu Po i governat pel virrei-titella Eugène de Beauharnais, fill de la primera esposa de l’emperador, Josephine.  

L’annexió dels Estats Pontificis va tenir una durada efímera, que finalitzaria amb la derrota del Primer Imperi francès als camps de batalla europeus (1814) i l’alliberament i retorn del pontífex Pius XII al setial de Sant Pere. No obstant això, durant aquella curta però intensa etapa (1808-1814), la ciutat de Roma seria declarada segona capital de l’Imperi francès —després de París— i la Ciutat Eterna viuria una primavera política i cultural inèdita que transformaria, per sempre, la fesomia de la seva societat. Després de l’etapa bonapartista, ja res seria igual i, mig segle després (1870), les classes liberals i progressistes de la ciutat facilitarien l’entrada del general Garibaldi i la incorporació de Roma a la Itàlia moderna i unificada.