Tal dia com avui de l’any 1815, fa 211 anys, a Ligny (llavors el Regne Unit dels Països Baixos i, actualment, Valònia, Bèlgica) i en el context de les anomenades guerres napoleòniques (1804-1815), es lliurava la batalla de Ligny, que enfrontaria l’Armée imperial francesa, formada per 68.000 homes i comandada per l’emperador Napoleó I, i l’exèrcit del Regne de Prússia i dels principats d’Essen i de Colònia, que reunia 84.000 efectius i era dirigit pel general Gebhard von Blücher. Aquella batalla va començar a 2/4 de tres de la tarda i, cap a les nou del vespre, el camp prussià estava totalment desarborat i en retirada.
Aquella batalla va tenir com a resultat el triomf de l’Armée imperial, però seria la darrera victòria de l’emperador Napoleó. No obstant això, el preu que van pagar els francesos va ser molt elevat i va comprometre els moviments immediatament posteriors. Segons la investigació historiogràfica, a Ligny, l’Armée imperial va perdre uns 10.000 homes (entre morts i ferits), que representaven quasi un 20% d’aquell exèrcit. Tot i això, Napoleó ordenaria avançar i perseguir els prussians, que, malgrat perdre uns 20.000 homes (entre morts, ferits i desertors), es retirarien ordenadament cap al Rin i no serien mai encalçats (les ales dreta i esquerra de la formació van protegir la retirada).
El mateix dia, un altre cos de l’Armée imperial comandat pel general Ney derrotava un combinat angloneerlandés a Quatre Bras (a deu quilòmetres a l’oest de Ligny). Napoleó ordenaria concentrar els dos exèrcits a Brussel·les amb l’objectiu posat a separar els aliats (Wellington a la costa de Flandes i Blücher al Rin). Però, dos dies més tard (18 de juny), els aliats (britànics, neerlandesos, prussians i principats germànics del nord) farien un moviment ràpid i inesperat i reunirien un gran exèrcit a Waterloo (a 15 quilòmetres al sud de Brussel·les) que derrotaria l’Armèe imperial. La derrota francesa trencaria els plans de Napoleó i posaria fi al règim bonapartista francès.