Tal dia com avui de l’any 1931, fa 92 anys, a Barcelona; moria Teresa Claramunt i Creus; que en el decurs de la seva vida havia estat una de les persones més influents del moviment anarquista català i una pionera en la lluita per la igualtat de gènere. L’any 1891, havia estat cofundadora de la Societat Autònoma de Dones de Barcelona; la primera organització de caràcter feminista de la història de la península Ibèrica que, poc després (1892), es va transformar en la Societat Progressiva Femenina. Aquesta organització defensava l’emancipació de la dona i reivindicava el dret de les dones a participar en tots els nivells de la vida social i política.
Teresa Claramunt havia nascut a Sabadell el 1862, en una família formada per Ramon Claramunt i Joaquima Creus, obrers tèxtils d’ideologia republicana. La repressió empresarial i policial que van patir els va obligar a canviar de residència en diverses ocasions (1868-1874). De retorn a Sabadell, una Teresa adolescent però molt compromesa socialment es va implicar en el moviment anarquista que liderava el professor Ferran Tarrida del Mármol. Entre 1884 i 1924 va fundar diversos mitjans de difusió del feminisme; i va ser una líder en la lluita per la igualtat de gènere i pels drets de la classe treballadora. Per aquest motiu va patir una brutal persecució policial.
Va ser detinguda i torturada després de l’explosió de les bombes del Liceu (1893) i de l’atemptat —probablement de falsa bandera— del carrer dels Canvis Nous (1896). Va ser, també, detinguda i torturada després de la Vaga General (1902), de la Setmana Tràgica (1909) i de l’atemptat anarquista contra el cardenal Soldevila (1923). Les autoritats governatives mai la van poder relacionar amb cap acte violent. Però la matinada de l’11 d’abril de 1931, la vigília de les eleccions municipals que conduirien a la proclamació de la República, va patir una fallada multiorgànica, a causa de les tortures que li havia infligit repetidament la policia espanyola; que li van causar la mort.