Tal dia com avui de l’any 1338, fa 684 anys, a Volpiano (llavors marquesat de Montferrat), moria Teodor I, marquès de Montferrat, que havia governat de forma autònoma aquest domini i que en aquell moment formava part del conglomerat del Sacre Imperi Romanogermànic. El marquesat de Montferrat estava situat a la vall del riu Po, molt a prop de la ciutat de Torí. No obstant això, Teodor no era natural d’aquell indret, ni tan sols formava part de la nissaga nobiliària Aleramici, que el governava des dels inicis del segle X. Però seria nomenat marquès a la mort sense descendència del seu cosí germà Joan (1306), fill del seu oncle Guillem VII. La branca menor Paleòleg governaria el marquesat de Montferrat durant més de dos segles (1306-1536). 

Teodor era fill de Violant-Irene de Montferrat, germana del marquès Guillem VII i tieta del que l’havia succeït, el marquès Joan; els darrers sobirans d’aquell marquesat de la nissaga Aleramici. I era, també, fill d’Andrònic II, emperador de l’Imperi romà d’orient o Imperi bizantí. Teodor imposaria el seu denominador patern i seria el primer marquès de Montferrat de la nissaga Paleòleg —el patrònim de la família imperial bizantina. Els Paleòleg de Montferrat sobreviurien els seus parents majors —els emperadors bizantins que desapareixerien amb la conquesta otomana de Constantinoble (1453) i serien marquesos de Montferrat fins al 1536, que van ser rellevats per la nissaga Gonzaga.

El fill i successor de Teodor seria el seu fill Joan, que governaria entre 1378 i 1381 i que es casaria amb Elisabet de Mallorca, descendent directa de Jaume I i darrera representant de la família reial mallorquina, destronada pels seus parents majors de Barcelona (1343). Joan i Elisabet serien pares de diversos fills, entre els quals hi havia Margarida, la mare de Jaume d’Urgell. Per tant, després de la mort sense descendència legítima del rei Martí I, anomenat l’Humà, la candidatura de Jaume d’Urgell era la que acumulava més llinatges reials. Jaume no tan sols era descendent de dues branques reials d’una mateixa nissaga (els Bel·lònides de Barcelona i els de Palma), sinó que també era descendent dels emperadors romans d’orient.

Segons la tradició, després de fer-se públic el resultat del Compromís de Casp (1412), favorable a la candidatura de Ferran de Trastàmara —futur Ferran I—, la mare del comte d’Urgell, Margarida de Montferrat, hauria empès Jaume a una rebel·lió que acabaria fracassant (1413). Segons la mateixa tradició, Margarida proclamaria: "Fill meu, o rei o res". La neta de Teodor i mare de Jaume d’Urgell moriria uns anys després mig refugiada a Morella (1420), però, per la seva condició de parent de la família reial, les seves despulles serien conduïdes a Poblet. Tot i això, la seva tomba no és al panteó reial, sinó en un sarcòfag adossat a la paret esquerra del temple, relativament allunyada de la resta de tombes reials.