Tal dia com avui de l’any 1826, fa 198 anys, a Marsella, moria Louis Gabriel Suchet, que havia estat un militar destacat durant la Primera República (1794-1804) i mariscal i par de França durant el Primer Imperi (1804-1814). Va participar en diverses campanyes a la península italiana (Novi, 1799 i Marengo, 1800) i Centreeuropa (Austerlitz, 1805 i Jena, 1806). Però on va assolir el màxim grau i va obtenir els màxims honors militars va ser en la direcció de diverses campanyes a la península Ibèrica. Va derrotar la insurgència antibonapartista a Belchite, Mequinensa, Lleida, Tortosa, Tarragona, Sagunt i València.

Un dels episodis més foscos de la seva carrera es va esdevenir a Tarragona. L’arquebisbe Romualdo Món y Velarde (que havia fugit a Mallorca) havia cridat a la rebel·lió contra el règim bonapartista (Catalunya havia estat incorporada a França com una regió més). Durant setmanes, la ciutat es va debatre entre partidaris de seguir i d’ignorar les instruccions de l’arquebisbe absent, fins que els canonges van introduir un grup de dos-cents delinqüents que van crear un estat de violència i de terror totalment favorable a la tesi de Món y Velarde.

Suchet seria l’encarregat de posar fi a aquella rebel·lió. Va dirigir l’exèrcit que va assaltar la ciutat de Tarragona, i que va causar la mort de 7.000 dels seus 10.000 habitants i la destrucció de bona part del seu parc immobiliari. Després de la presa de la ciutat, va ordenar la voladura del castell de Pilat (residència reial), que desapareixia parcialment, del castell del Patriarca (residència arquebisbal), que desapareixeria totalment i per sempre, i de la catedral, que se salvaria a l’últim moment per la intercessió del canonge Pere Huyà, que va convèncer el capità que havia d'encendre la metxa.

Quan el rei Josep I va abandonar Madrid (1813), l’exèrcit francès que sostenia el seu règim es va retirar. Però, en canvi, a Catalunya (incorporada plenament a França), el règim bonapartista va continuar vigent durant un any més, fins i tot més enllà de les derrotes militars que anticipaven la fi de Napoleó. Durant aquest període (1813-1814), Suchet va ser el cinquè i darrer governador general del Primer Imperi Francès a Catalunya. Poc després, seria depurat pel règim borbònic que va rellevar Napoleó, i moriria apartat del poder al seu castell de Montredon (als afores de Marsella).