Tal dia com avui de l’any 1376, fa 647 anys, a Voghera (ducat independent de Milà); moria Roc de la Creu; que dos segles més tard (1584) seria canonitzat com a Sant Roc. Si bé és cert que hi ha certa controvèrsia sobre l’any i l’indret de la mort (algunes investigacions situen el decés a Montpeller, enclavament de la Corona catalanoaragonesa, el 1379); ningú discuteix la seva llarga i intensa activitat com a sanador durant els anys més crítics de la Pesta Negra (1348-1351). Segons les fonts documentals, durant aquella etapa crítica, va recórrer la península italiana i es va lliurar a la cura de les persones afectades per aquella pesta. Per aquest motiu, posteriorment seria proclamat patró dels peregrins i dels empestats.

Segons la investigació historiogràfica, Roc de la Creu (Sant Roc des de 1584); va néixer a principis del segle XIV a Montpeller; que en aquell moment, després de l’execució del testament del rei Jaume I —la divisió de la Corona catalanoaragonesa— era un enclavament de l’efímer regne de Mallorca (1276-1343). I era fill de Joan Roc de la Creu, màxima autoritat delegada del rei Jaume II (fill de Jaume I). Segons la mateixa investigació, poc després de complir els vint anys (1320 o 1330) va quedar orfe; i va rebre una abundant herència, que va vendre i va repartir entre les persones més pobres de la ciutat. Aquest seria el punt d’inici de la seva vida de pelegrinatge i de curació dels malalts afectats per la pesta.

No obstant això, l’historiador Pierre Bolle (1923-2010), de la Universitat de Grenoble, que ha estudiat a bastament la vida de Roc de la Creu, sosté que molts episodis que s’atribueixen a la vida del sant, en realitat pertanyen a la tradició de peregrins i sanadors de l’Alta Edat Mitjana, com Racus d’Autun (circa 620 – circa 660); i van ser adaptades a un personatge contemporani. En qualsevol dels casos, el que sí que és segur és que dos segles després de la seva mort, la seva figura era venerada en diverses ciutats del món catòlic; com Venècia, Nàpols o Montpeller. Als Països de la Corona catalanoaragonesa, la figura de sant Roc seria venerada a Barcelona, Tarragona, Arenys de Mar, l’Hospitalet de Llobregat, Vilafranca del Maestrat, Alginet i Altea.