Tal dia com avui de l’any 1645, fa 377 anys, a Villanueva de los Infantes (Corona castellanolleonesa) moria Francisco de Quevedo y Villegas; que havia estat un dels escriptors en castellà més prolífics de la seva època, i que havia estat pioner en la fabricació del discurs anticatalà del règim hispànic. Al marge de la seva activitat artística (està considerat una de les figures senyeres de la literatura barroca castellana, anomenada “Siglo de Oro”), durant una part de la seva vida va treballar al servei del comte-duc d’Olivares, creant una propaganda que pretenia presentar els catalans com el problema que impedia a la monarquia hispànica remuntar el vol i sortir de la profunda crisi en què estava immersa.

Quevedo va treballar com a propagandista del règim hispànic durant una part del període de crisi i conflicte entre la monarquia hispànica i Catalunya (1631-1639). Durant aquella etapa Olivares havia intentat, sense èxit, modificar a l’alça l’aportació pactada dels catalans a les arques centrals hispàniques. I s’havia venjat desviant el front de guerra amb França al Rosselló i omplint Catalunya de militars hispànics que havien comès autèntiques atrocitats contra la població civil catalana (1635-1640). No obstant això, el 1639, Quevedo es va adonar que aquella brutalitat obeïa als interessos personals d’Olivares i de Felip IV i els va criticar públicament. Llavors va perdre el favor del poder i va ser empresonat i, després, desterrat al poble manxec de Villanueva de los Infantes.

A través de la seva obra literària, àmpliament difosa durant la seva etapa com a propagandista de la cancelleria hispànica, va publicar cites com: La rebelión de Barcelona no es por el güevo ni por el fuero”; “El catalán es la criatura más triste y miserable que Dios crió”; “Son los catalanes el ladrón de tres manos, que para robar en las iglesias, hincado de rodillas, juntaba con la izquierda otra de palo, y en tanto que viéndole puestas las dos manos, le juzgaban devoto, robaba con la derecha”; i “En tanto quedase un solo catalán y piedras en los campos, hemos de tener enemigo y guerra”. Poc després del seu desterrament (1639), va ser cessat Olivares (1642) pels continuats fracassos hispànics a Catalunya. Però Quevedo no va ser rehabilitat.

Imatge principal: Retrat de Quevedo (1599). Font: Wikimedia Commons.