Tal dia com avui de l’any 1825, fa 200 anys, a Florència (ducat independent de Toscana); moria Paulina Bonaparte, la germana més petita de l’emperador Napoleó I i el seu principal suport en la seva caiguda (1814-1815). Paulina Bonaparte, posteriorment Paulina Leclerc i Paulina Borghese per sengles matrimonis, havia nascut el 1780 a Ajaccio (Còrsega). Amb catorze anys (1794) va marxar cap a Marsella, seguint les petjades del seu germà Napoleó, en aquell moment general de l’exèrcit de la República francesa. A Marsella va ser presentada a un company d’armes del seu germà, el també general Leclerc, que es convertiria en el seu primer marit. El 1801 va acompanyar el seu marit a sufocar la rebel·lió independentista d’Haití.

Però el 1802, Leclerc moria a causa de la febre groga. Vídua i amb una criatura de quatre anys —Dermidé— va retornar a França; i el seu germà —en aquell moment Primer Cònsol de França (equivalent a president de la República)— li va arranjar un matrimoni amb Camil Borghese, membre d’una de les famílies més riques dels Estats Pontificis. Camil i Paulina van tenir una relació sentimental freda; però, en canvi, van funcionar com una societat política molt compenetrada. Paulina va aconseguir que el Napoleó el nomenés governador del Piemont ocupat per França amb les paraules: “Camil és un imbecil. Ningú ho sap millor que jo. Però què importa quan estem parlant de l’administració d’un territori”.

Després de la primera caiguda del règim bonapartista (1814), Paulina va reunir suports per treure Napoleó de l’exili d’Elba i conduir-lo, de nou, a França. Va vendre totes les seves propietats, d’un gran valor econòmic, per armar un exèrcit i recol·locar el seu germà, de nou, al tron. I després de la derrota bonapartista a Waterloo (1815), la fi del règim dels Cent Dies i la caiguda definitiva de Napoleó; Paulina es va entrevistar amb diversos mandataris europeus per suavitzar la reclusió de Santa Helena. Va aconseguir que el papa Pius VII pressionés el govern britànic per a trobar una altra localització, més propera a la civilització, però no va tenir èxit. Napoleó acabaria morint a Santa Helena el 1821, quatre anys abans que ella.

Paulina moriria el 1825 a causa d’un càncer d’úter. El seu únic fill havia mort el 1804. I el seu segon marit, Camil, sobreviuria a la seva esposa, fins al 1832. Els historiadors de l’art consideren que Paulina és la model d’un quadre de Louis Benjamin Devouges, que representa una dama posant-se les mitges i que va ser molt controvertit en la seva època. Josep Bonaparte, germà gran de Napoleó i de Paulina i rei d’Espanya com a Josep I (1808-1814) se l’emportaria al seu exili als Estats Units. Durant un segle va passar per diverses mans i va ser exposat en diversos indrets (hotels, museus), però no va ser una obra apreciada pel públic fins que es va saber que Paulina Bonaparte era la model d’aquella representació.