Tal dia com avui de l’any 1966, fa 57 anys, a París, moria José Padrón Martín, anomenat “el canari d’or”; que havia estat futbolista professional del F.C. Barcelona i del R.C.D. Espanyol durant els anys 30; i que després, durant la II Guerra Mundial (1939-1945) havia combatut en les files de la resistència contra l’ocupació alemanya de França. Padrón (Las Palmas de Gran Canaria, 1907), va arribar a Catalunya amb el seu equip, el Real Club Victoria, de Las Palmas, en una gira d’exhibició. La seva depurada tècnica va despertar l’interès de l’Espanyol, que el va fitxar tot seguit. Va jugar amb l’entitat blanc-i-blava entre 1925 i 1930, al costat de Martí Ventolrà i Crisant Bosch, i va guanyar la Copa d’Espanya de 1929.

Després va fitxar pel Sevilla F.C. i va jugar amb el club blanc-i-vermell entre 1930 i 1933. A l’inici de la temporada 1933-1934 va fitxar pel F.C. Barcelona, però les lesions el van castigar i només va jugar sis partits. La temporada següent (1934-1935), retornava a l’Espanyol, però seria un pas efímer, perquè després dels Fets del Sis d’Octubre (la proclamació de la República catalana dins la República Federal espanyola), el govern central va desplegar una intensa repressió a Catalunya —amb milers de detinguts—; i Padrón, reconegudament anarquista, es va veure obligat a emprendre el camí de l’exili. Entre 1935 i 1944 va jugar en diversos equips de la lliga francesa. Va guanyar una lliga francesa amb el Sochaux (1938).

Durant la Guerra Civil (1936-1939) va romandre a França. Però a l’esclat de la II Guerra Mundial (1939-1945) i l’ocupació alemanya de França, es va implicar en el moviment clandestí de la resistència. Des del 1943, sense deixar de jugar, va combatre els nazis com a membre de la Novena Companyia de la Segona Divisió Leclerc, coneguda popularment com “la Novena”, formada, principalment, per soldats republicans catalans i valencians que havien combatut a la Guerra Civil Espanyola, i que s’havien exiliat a França a la conclusió del conflicte. La Novena, dirigida pel valencià Amado Granell, tinent coronel de l’exèrcit de la República, seria la primera unitat que alliberaria París. El tanc que dirigia l’atac lluïa una senyera quadribarrada.

Passats dotze anys de la conclusió del conflicte mundial (1957), José Padrón va ser convidat per Josep Samitier, llavors directiu del F.C. Barcelona, a la cerimònia d’inauguració del Camp Nou. Però José Padrón ho va rebutjar proclamant: “No tornaré mentre Franco estigui al poder”.