Tal dia com avui de l’any 1213, fa 810 anys, a Roma (llavors capital dels Estats Pontificis); moria Maria de Montpeller, esposa del comte-rei Pere I (que moriria poc després, a la Batalla de Muret, el 13 de setembre del mateix any); i mare del comte-rei Jaume I; que regnaria durant seixanta tres anys (1213-1276) i que seria el monarca més longeu de la història de la corona catalanoaragonesa.

Maria de Montpeller va morir inesperadament i prematurament a l’edat de 31 anys, mentre era a Roma per demanar al pontífex que intercedís per evitar que el seu marit, Pere I, usurpés el seu patrimoni, la senyoria independent de Montpeller. Va emmalaltir sobtadament, va atorgar testament a favor del seu únic fill Jaume, i al morir va ser enterrada a l’antiga basílica de Sant Pere de Roma.

La vida de Maria havia estat força desventurada. Nascuda a Montpeller el 1182, va ser la filla única del matrimoni format per Guillem VIII de Montpeller i Eudòxia Comnè (neboda de l’emperador bizantí Manuel I). Va ser casada i allunyada de la casa familiar amb tan sols onze anys (1193) amb el propòsit del pare i de l’amant del pare de deixar el pas lliure perquè heretès el seu germanastre il·legítim.

El seu primer marit, el comte Bernat IV de Commenge, la va repudiar (1201); i per assegurar el patrimoni heretat (el seu pare moriria el 1203) es va casar amb Pere I de Barcelona i II d’Aragó (1204). Aquell matrimoni no va funcionar i, Maria per aconseguir engendrar un fill i hereu que garantís la transmissió del seu patrimoni es va posar al llit de l’amant del seu marit i va copular amb el rei a les fosques.

Tot i això, mai va veure assegurat el seu objectiu. Maria s’havia casat amb Pere per foragitar el seu exmarit, el seu germanastre i els barons territorials veïns que la festejaven amb un propòsit purament econòmic. Però el rei català no va demostrar ser millor que tot allò del que fugia Maria. Pere es va voler divorciar de Maria per casar-se amb l’hereva del regne de Jerusalem, i es va voler quedar amb la custòdia del petit Jaume.

Pere I de Barcelona i II d’Aragó no veuria complert el seu objectiu. Ni tampoc Maria de Montpeller. Però, en canvi, el seu únic fill Jaume, que havia quedat orfe amb tan sols cinc anys (1213), seria educat pels cavallers templers —que d’aquesta forma van salvar la Corona catalanoaragonesa de la seva desaparició— ; i aconseguiria reunir el patrimoni del pare; Pere; i el de la mare, Maria.