Tal dia com avui de l’any 1948, fa 77 anys, a Tànger (en aquell moment, una ciutat d’administració internacional), moria Marga d'Andurain, que havia estat la primera dona europea que havia creat un hotel al desert de Síria, i la primera dona europea, també, que havia intentat entrar a la Meca. Marga d’Andurain havia tingut una vida molt romàntica —amb el component tràgic que forma part d’aquesta condició. S’havia casat tres vegades, dues amb el mateix home —un cosí seu bascofrancès que es feia passar per comte— i una altra amb un xeic beduí. I havia estat detinguda i acusada d’assassinat tres vegades, reclosa en dues ocasions en les terribles presons del Pròxim Orient i condemnada a mort —i finalment amnistiada— en una d’aquestes vegades.

Marga havia nascut el 1893 a Baiona, capital d’Iparralde —el País Basc francès—, en una família bascofrancesa convencional, tradicionalista i benestant. Però ella sempre va ser una mena de vers lliure. Expulsada dels col·legis d’ensenyament primari per la seva actitud desafiant amb el sistema, acabaria interna en una escola religiosa molt rígida a Hondarribia (Guipúscoa). No obstant això, tampoc va canviar, i els seus pares la van fer exorcitzar pel bisbe de Baiona, amb el mateix resultat decebedor. A 17 anys (1910), es va casar amb un cosí de Biarritz (Iparralde-País Basc francès) vint anys més gran que ella i que havia falsificat un títol nobiliari. En aquell moment, començaria la seva aventura.

Marga i el seu marit es van establir al Pròxim Orient. Coincidint amb la seva estada a Damasc, Marga va heretar part de la fortuna familiar i va obrir a Palmira el primer hotel regentat per una persona d’origen europeu. S'hi va estar entre el 1927 i el 1936, i al seu hotel va allotjar oficials d’altra graduació dels exèrcits francès, britànic, alemany i turc, dirigents de la Resistència jueva i rics comerciants àrabs. Amb alguns hi va tenir una relació personal, la qual cosa crearia la brama que era una espia. Durant aquesta etapa, es va separar del seu marit, es va casar amb un xeic beduí, va ser acusada i condemnada per l’assassinat del seu segon marit —i alliberada per les pressions del govern francès—i es va tornar a casar amb el primer.

Després de la inesperada mort del cosí i marit, va ser, de nou, acusada d’assassinat, i reclosa, també de nou, en una presó del Pròxim Orient. Alliberada per manca de proves, abandonaria Palmira i retornaria a França, etapa durant la qual es va dedicar al tràfic d’opi, de diamants i d’obres d’art. En acabar la Segona Guerra Mundial (1945), va ancorar el seu iot particular al port de la ciutat internacional de Tànger, en aquell moment un niu d’espies i de contrabandistes. Va ser assaltada i assassinada a bord del seu iot, i el seu cos va ser llançat al mar i, misteriosament, no va ser mai recuperat. També, misteriosament, no es va detenir mai ningú per aquest fet. Es va dir que la seva desaparició obeïa a una operació d’estat.