Tal dia com avui de l’any 1417, fa 607 anys, a Angers (comtat d’Anjou, Regne de França), moria Lluís de Provença, espòs de Violant d’Aragó, única filla supervivent del difunt rei Joan I de Catalunya-Aragó. Poc abans, a la mort del rei Martí I sense descendència directa legítima (1410), Violant apareixia com la supervivent més gran de la casa reial Bel·lònida: era la neta més gran del seu avi Pere III, l’única filla supervivent del seu pare Joan I, i la neboda més gran de Martí I. Lluís, coneixedor que a la cancelleria de Barcelona hi havia una llei no escrita que impedia a les dones ocupar el tron com a reines titulars, presentaria la seva candidatura personal, en representació de la seva esposa, per rellevar el seu difunt oncle polític Martí.

Lluís de Provença de seguida es va situar en una terna de favorits. Però hauria de competir amb Ferran de Trastàmara (el cabaler més ric de la corona castellanolleonesa) que prometia invertir fortes sumes per restaurar el poder del comerç marítim català i valencià a la Mediterrània (afectat per les crisis derivades de la Pesta Negra), i que va obtenir el suport de les poderoses classes mercantils de Barcelona i de València. I hauria de competir, també, amb Jaume d’Urgell (l’hereu més ric de la corona catalanoaragonesa), que prometia rescatar el país de la crisi amb una recepta arnada —retornar a la revolució feudal de l’any 1000— i que havia aconseguit el suport de les classes aristocràtiques de la corona catalanoaragonesa.

En aquella pugna Lluís i Violant només van aconseguir alguns suports puntuals entre el partit cortesà format pels amics dels difunts Joan I i Violant de Bar. Aquests suports els perdrien en el decurs de les negociacions, a mesura que el vot antiurgellista es concentrava en la figura de Ferran de Trastàmara, capaç de generar més consensos. Al decisiu Compromís de Casp (1412), la candidatura de Lluís no va obtenir cap vot. Retirat d’aquest projecte, moriria relativament jove (39 anys). Però la seva vídua Violant emergiria com una de les figures polítiques més destacades de la seva època: fabricaria les figures de Joana d’Arc i de Carles el Victoriós, que canviarien el signe de la Guerra dels Cent Anys (1337-1453) a favor de França.