Tal dia com avui de l’any 1894, fa 124 anys, moria a Guilly (Vall del Loira, França) el diplomàtic i enginyer Ferdinand de Lesseps, que passaria a la història com el promotor de la construcció del canal de Suez (1869), que uniria la mar Mediterrània i el mar Roig. L’obertura del canal de Suez posaria en funcionament una nova via de navegació entre Europa i l’Extrem Orient, sense necessitat de circumnavegar el continent africà, que estalviaria milers de quilòmetres.
Però abans Lesseps havia estat cònsol general de la República Francesa al Principat de Catalunya, amb seu a Barcelona (1842-1848). I va ser durant l’exercici del seu càrrec que es va produir el bombardeig d’Espartero. El 13 de novembre de 1842, la ciutat de Barcelona s’havia revoltat contra les polítiques fiscals del govern espanyol, que el regent Espartero havia signat, pressionat pel govern de Londres, en pagament de l’ajut britànic als isabelins en la Primera Guerra Carlina (1833-1840).
Aquelles polítiques atacaven directament el sistema de producció i comercialització de la industria catalana, i amenaçaven no tan sols la viabilitat de les fàbriques, sinó també la de milers de llocs de treball. El 3 de desembre de 1842, Espartero es va presentar a Montjuïc i va ordenar el bombardeig indiscriminat de la ciutat. Entre la matinada i el migdia, l’exèrcit espanyol va llançar més de 1.000 projectils sobre la ciutat, que van causar entre 20 i 30 morts i l’ensorrament parcial o total de quasi 500 edificis.
Gravat del bombardeig de Barcelona de 1842 / Ajuntament de Barcelona
Va ser llavors que Lesseps, posant en risc la pròpia vida, es va desplaçar fins al castell de Montjuïc i va dissuadir Espartero de continuar bombardejant la ciutat. Lesseps ja era llavors un prestigiós diplomàtic, i el regent espanyol va cedir a les pressions tement una reacció en cadena de tots els governs europeus de l’època. No obstant això, al cap de poques hores, l’exèrcit espanyol va ocupar la ciutat (els rebels l’havien foragitat quan va esclatar la crisi) i va fer centenars de detencions.
En el decurs dels dies posteriors, la figura de Lesseps tornaria a adquirir relleu. Es va entrevistar diverses vegades amb Espartero i, segons algunes fonts, va ser en aquestes entrevistes que el regent d’Espanya va pronunciar la frase “Pel bé d’Espanya, cal bombardejar Barcelona un cop cada cinquanta anys”. Lesseps va aconseguir l’excarceració d’un nombre important de detinguts i va convèncer Espartero de reduir la monstruosa sanció econòmica que havia previst d’aplicar a Barcelona.
Imatge principal: Ferdinand de Lesseps / Biblioteca Nacional de França