Catalunya és un paradís pels amants dels tresors arquitectònics, ja que hi podem trobar de tots els tipus, èpoques i estils, des de construccions de l’antiguitat, fins a les més punteres i modernes. Entre elles, el patrimoni arquitectònic industrial de Catalunya destaca per la seva conservació i la seva presència fins avui en dia, i molts d’aquests exemples els trobem en les estacions de ferrocarril que omplen pobles i ciutats del país. La majoria de línies ferroviàries del país s’estenen entre finals del segle XIX i principis del XX, amb l’obertura del tren Barcelona-Mataró (el primer de la península Ibèrica), i la construcció de les línies que comunicarien la capital amb els principals nuclis industrials (Terrassa, Sabadell, Manresa, Igualada, el Llobregat, etc.). Però no és entre aquests que es troba l’edifici d’estació de tren més antic del món, sinó que aquest el trobem en una parada molt més moderna, on una antiga construcció serveix per vendre els bitllets als usuaris i proporcionar-los tota la informació que necessitin. Es tracta de l’estació de Santa Susanna, al Maresme, a la qual dona servei la línia R1, la de la costa, que uneix l’Hospitalet de Llobregat amb Maçanet-Massanes passant per Mataró i tota la comarca maresmenca.
✨ 5 joies desconegudes a tocar de Barcelona que pots visitar en un dia sense cotxe
⛵ La 'petita Venècia' catalana: l'encantador port amb canals navegables que té un paisatge de postal
Una estació particular
La particular estació de Santa Susanna, que s’inaugura l’any 2000 per donar servei a la localitat i al seu important sector turístic, fa servir una torre de guaita del segle XVI com a punt de venda de bitllets i d’informació a l’usuari. La torre de Can Torrent de Mar, altrament coneguda com a Torre de la Plana, es va erigir, com moltes altres al Maresme, com a punt d’observació i defensa pels constants atacs de pirates i corsaris que vivia la zona. Aquesta torre, que amb els anys ha acabat perdent la part de dalt, té unes dimensions molt més grans que les habituals, i la seva situació al bell mig de la plana de Santa Susanna, la va convertir en el lloc ideal per a allotjar-hi l’edifici de l’estació de la localitat maresmenca. La història d’aquesta estació poc convencional arrenca molts anys abans de la seva posada en funcionament, concretament, l’any 1985, quan el seu alcalde, Joan Campolier, que avui en dia continua sent el batlle del municipi, va començar a reivindicar la construcció d’una estació de tren al seu poble, ja que els veïns i els clients del creixent sector turístic i hostaler, s’havien de desplaçar a les localitats veïnes de Pineda de Mar i Malgrat de Mar per poder pujar al tren.
@elnacionalcat 🚉 Sabies que l'edifici d'estació de tren més antic del món es troba a Catalunya? 🏰 Aprofitant una antiga torre de defensa medieval, no hi ha cap altra estació de tren en tot el món que tingui com a edifici de viatgers una construcció del segle XVI! #ElNacionalCat #tren #Rodalies #Renfe #Catalunya #Maresme #SantaSusanna #estació #torredeguaita
♬ original sound - El Nacional.cat
És l’única de propietat municipal
Per tal de sortejar les excuses que posaven tant Adif com Renfe per tal de no construir l’estació al poble, “que no els sortia rendible”, l’Ajuntament i l’operador ferroviari van signar un conveni mitjançant el qual seria el municipi el que costejaria la construcció. La signatura del conveni, però, tampoc va arribar sense lluita, ja que les discrepàncies de l’Ajuntament amb Renfe i els seus tècnics pel cost i per l’ús que tindria la parada es van allargar fins a l’any 1998, quan comencen les negociacions amb la Generalitat per pactar-ne la ubicació, que es va decidir que fos a la torre de guaita de Can Torrent de Mar. No només l’estació és de titularitat municipal, sinó que és l’Ajuntament també l’encarregat de la contractació del personal i de pagar els seus salaris, raó per la qual el conveni amb Renfe estableix que l’operadora pagui una quantitat de diners anual per poder assumir aquestes contractacions per part de les arques d’un municipi de poc més de 4.000 habitant, però que a l’estiu la multiplica per deu. L’edifici d’estació de tren més antic, per tant, no és només particular per la seva ubicació en una torre de guaita amb més de 500 anys d’història, sinó que també ho és per la seva propietat i història de lluita municipal.