Tal dia com avui de l’any 1844, fa 179 anys, a Florència (llavors ducat independent de Toscana) moria Josep Bonaparte, que entre 1808 i 1814 havia estat rei constitucional d’Espanya amb el nom de Josep I. Havia arribat al tron de Madrid després que Carles IV i Ferran VII es venguessin la corona espanyola a Napoleó I, emperador dels francesos, i aquest la cedís al seu germà gran. Durant aquesta etapa, Catalunya va ser separada del regne espanyol i incorporada al Primer Imperi francès; i l’autoritat de Josep I sobre el conjunt del territori que li restava sempre va ser precària. Només va ser efectiva en les grans ciutats (Madrid, València, Sevilla, Màlaga, Granada, Alacant) i en les comarques situades al voltant d’aquests nuclis.

Josep I va desplegar una política que pretenia conduir el regne espanyol a la modernitat. Va arribar amb una constitució, anomenada de Baiona (1808), que seria la primera de la història. Va derogar la Inquisició i va limitar el paper de la noblesa i de l’Església en la vida pública espanyola. I va impulsar les reformes urbanístiques de diverses ciutats amb l’objectiu de millorar les condicions de salubritat dels seus habitants i promoure l’activitat econòmica d’aquelles places. Però les seves mesures van xocar amb l’aristocràcia latifundista castellano-andalusa i amb les jerarquies eclesiàstiques del regne, que ho veien com una amenaça als seus privilegis de classe.

Durant el seu regnat, el reducte sediciós de Cadis li va penjar el malnom de “Pepe Botella”, però mai ningú ha pogut demostrar que Josep tingués afició per l’alcohol. En canvi, sí que va mantenir diverses relacions extramatrimonials que van ser profusament divulgades pels seus enemics polítics. A Vitòria-Gasteiz va mantenir una relació amb Pilar Acedo y Sarria, esposa i, després, vídua del seu assessor militar Ortuño de Aguirre. A la capital del regne corria una “copla” que deia “La Montehermoso/ tiene un tintero/ donde moja su pluma/ José primero”. I a Madrid, va tenir diverses relacions amb esposes d’oficials de la seva guàrdia, amb esposes de negociants que obtenien una posició d'avantatge gràcies a aquelles relacions, i amb cantants d’òpera.