Tal dia com avui de l’any 1516, fa 507 anys, a Monein (part continental del regne de Navarra), moria Joan III, rei de Navarra pel seu matrimoni amb Caterina de Foix, reina titular de Navarra (1484). Des del moment en què s’havia produït aquella unió matrimonial, els Albret, comtes de Perigord, van incorporar la senyera quadribarrada dels Foix-Castellbò (d’origen occità i català) al seu escut d’armes. Per aquest motiu, els Albret posteriors a Joan III i l’escut de la monarquia navarresa van lluir les quatre barres durant bona part dels segles XV i XVI. No seria fins a la coronació d’Enric III (besnet de Joan III i primer monarca navarrès de la nissaga Borbó), que la senyera quadribarrada desapareixeria de l’armorial navarrès.

El 1512, l’exèrcit de la Corona castellanolleonesa, dirigit per Ferran el Catòlic, va conquerir per la força de les armes la meitat sud del regne navarrès (la part peninsular) i la va incorporar a l’edifici polític hispànic. Joan III i la seva cort es van refugiar a la part continental (la Baixa Navarra situada al nord dels Pirineus). Però Joan III passaria a la història com el darrer rei navarrès que es va asseure al tron de Pamplona. A partir d’aquell moment, el tron navarrès seria situat a Pau. En aquella guerra de conquesta de Navarra, es dona la circumstància que tant Joan III de Navarra, com Ferran el Catòlic (que era rei de la Corona Catalanoaragonesa), van plantar penons quadribarrats en els seus respectius camps dels diversos escenaris de batalla.

Aquella guerra, i el seu resultat, havia estat la culminació d’un conflicte latent que havia provocat un enfrontament civil. Navarra era un estat que havia quedat totalment encaixat entre els tres gegants de la regió: les Corones catalanoaragonesa i castellanolleonesa (que havien creat la unió dinàstica hispànica), i la monarquia francesa. En un canvi de paradigma (final de l’edat mitjana i inici de l’edat moderna), era qüestió de temps que no caigués engolida per una d’aquestes potències. I les oligarquies navarreses, plenament conscients del paper que havien de jugar en aquest debat, es van embrancar en un conflicte civil entre agramontesos (partidaris d’una unió amb la monarquia hispànica) i els beaumontesos (partidaris d’una unió amb França).