Tal dia com avui de l’any 1327, fa 698 anys, a Barcelona, moria el rei Jaume II, que, a cavall dels segles XIII i XIV, havia plantejat la possibilitat d’unificar els tres grans ordes militars de l’època (els ordes del Temple, de l’Hospital i del Sant Sepulcre) i havia cobejat  de convertir-se en el seu líder polític i militar, ostentant el títol de Rex Bellator ('rei guerrer'). Jaume II va proclamar que estava disposat a abdicar del tron catalanoaragonès en favor del seu fill Alfons, en aquell moment una criatura de bolquers, i nomenar un consell regent que el rellevés de les seves funcions a Barcelona i que li permetés dedicar-se, exclusivament, al seu projecte.

Quan Jaume II va presentar aquest projecte, els tres grans ordes militars estaven molt desprestigiats. L’any 1291, el regne cristià de Jerusalem, fundat el 1099 durant la primera croada i governat pels ordes militars, s’havia perdut. I amb aquesta pèrdua, s’havia esvaït la possibilitat de projectar el domini cristià cap al golf Pèrsic i les rutes comercials europees cap a Extrem Orient. Aquella pèrdua havia estat un duríssim cop per les elits mercantils europees, que, a partir d’aquell moment, haurien de buscar noves rutes per a connectar amb l'Extrem Orient. Les primeres navegacions europees modernes que van resseguir la costa atlàntica africana es produirien en aquest context.

Jaume II va defensar la seva idea a partir del projecte del pensador mallorquí Ramon Llull i que comptaria amb el suport dels pontífexs Nicolau IV i Climent V (que, posteriorment, decretaria la dissolució de l’orde del Temple). Aquest projecte va tenir un recorregut relativament llarg (1291 -1305) i va recollir —a més dels pontífexs que governaven l’Església en aquell moment— alguns suports importants. Però, mentrestant, els ordes militars es refarien del fracàs de Terra Santa i iniciarien una ràpida recuperació amb l’objectiu posat a conservar la seva independència i garantir la seva existència.

En aquell procés de recuperació, els templers catalans, per exemple, van adquirir una gran extensió de terreny a la vall del riu Millars, que connectava els seus dominis patrimonials del Maestrat interior (a cavall del País Valencià i Aragó) amb els del Maestrat marítim (la costa nord valenciana) i la vall baixa de l’Ebre (el sud de Catalunya). Per aquella compra van pagar 500.000 morabatins, una xifra que no estava a l’abast de moltes cancelleries europees de l’època. I el propòsit era crear un estat templer —vassall dels reis catalanoaragonesos— que havia de ser la plataforma de llançament d’operacions militars destinades a la recuperació del regne cristià de Jerusalem.