Tal dia com avui de l’any 1540, fa 483 anys, a Arcetri (llavors ducat independent de Toscana), moria el polític, diplomàtic, historiador i viatger Francesco Guicciardini, que havia estat el primer estranger que havia descrit l’aparença física i els costums dels catalans. L’any 1511 Guicciardini va ser nomenat ambaixador del ducat de Toscana davant la monarquia hispànica. Es va embarcar de Liorna a Barcelona, i en el decurs del camí des de la capital catalana fins a Toledo, va deixar anotades les seves impressions en un vast diari de viatge titulat Redazione degli Spagni (Redaccions de les Espanyes).
En aquest diari relata que la Catalunya de l’època (principis del segle XVI) és un país destruït a causa de les guerres civils de la centúria anterior, que no conserva cap traça de l’època que havia estat una potència continental. Les infraestructures viàries (camins, ponts, hostals) es troben en un estat de ruïna. Diu, també, que els catalans i les catalanes són, generalment, d’estatura baixa i de pell, cabell i ulls bruns, i per la seva aparença física els associa als napolitans, als calabresos i als sicilians. Guicciardini diu, també, que són molt mandrosos i extremadament venjatius i violents. I que la seva dieta està formada, bàsicament, per cereals, llegums i vi.
Poc després del viatge de Guicciardini es va iniciar el fenomen de la immigració occitana (1550-1640), que va canviar per sempre la fesomia de Catalunya. Els occitans van duplicar la població del país i van introduir una cultura de treball d’arrel protestant que, sumada a les noves i favorables condicions sorgides del triomf de la Revolució Remença (1486), van crear els primers excedents de producció. També, durant aquella etapa, es va produir un sincretisme entre el català i l’occità, que separaria, encara més, la llengua catalana de les llengües iberoromàniques i en el contacte amb el castellà li evitaria córrer la mateixa sort que l’aragonès o l’asturià.