Tal dia com avui de l’any 1781, fa 241 anys, a València; moria Gregori Mayans i Siscar, que en el decurs de la seva vida havia estat una de les figures més destacades de la intel·lectualitat espanyola del segle XVIII; i que, posteriorment, seria considerat —amb el gallec Benito Feijoo— un dels dos principals representants de la primera Il·lustració espanyola. Mayans havia nascut a Oliva (País Valencià) el 1699; en una família de l'elit local que va tenir una destacada participació en la Guerra de Successió hispànica (1705-1715). El seu pare, Pasqual Mayans, havia estat membre de la cancelleria de Carles d’Habsburg a Barcelona.
Per aquest motiu, Mayans va patir injúries i difamacions durant tota la seva vida, a mans de personatges del règim borbònic. El 1730 es va veure obligat a abandonar la seva tasca docent a la Universitat de València, després d’una duríssima campanya de difamació promoguda pels catedràtics castellans imposats pel règim borbònic, i que culminaria amb l’alteració del resultat d’unes oposicions per a impedir que Mayans es convertís en paborde de la Universitat. I encara el 1767, els rectors universitaris espanyols van trinxar el seu projecte de modernització de l’ensenyament superior que li havia encomanat, personalment, el rei Carles III.
Gregori Mayans, Josep Climent (Castelló 1706 – 1781), que seria bisbe de Barcelona (1766-1775), i Baldiri Reixac (Sant Martí d’Ollers, 1730 – 1781) van defensar la recuperació de l’ús públic de la llengua catalana en tots els àmbits de la vida ciutadana; però especialment en el de l’ensenyament: des de les escoles de “primeres lletres” fins a la universitat. Mayans proclamaria que “siempre es necesaria la conservación de la lengua catalana para la inteligencia de las leyes y de la doctrina cristiana, pues en nuestro reino hay muchos que las aprenden en castellano, y no las entienden porque no saben la lengua extraña”.