Tal dia com avui de l’any 1536, fa 487 anys, a Llíria (País Valencià), moria Germana de Foix, que havia estat la segona esposa del rei Ferran el Catòlic, i amb la qual havia engendrat un nadó que no va sobreviure a la infantesa, però que estava cridat a regnar els estats de la corona catalanoaragonesa. Aquell nadó, anomenat Joan (1509), havia de regnar per desfer la unió dinàstica hispànica creada amb les noces de Ferran i Isabel (1469). La mort de l’únic fill mascle que havia tingut amb la castellana (Joan, 1477-1497), i el desplaçament dels drets successoris a favor d’un net de cognom Habsburg (Carles de Gant), l’havia decidit a abandonar el projecte hispànic.

Germana de Foix era filla de Joan de Foix (de la casa catalano-occitana de Foix i de la casa reial navarresa) i de Maria d’Orleans (germana del rei Lluís XII de França). Quan va arribar als territoris de la monarquia hispànica (1506) era notablement més jove que el seu futur espòs: ella tenia divuit anys i el rei vidu en tenia cinquanta-quatre. Aquell matrimoni va ser negociat directament per Ferran, i tenia l’objectiu d’apropar els interessos polítics de les corones catalanoaragonesa, navarresa i francesa, i crear una aliança amb suficient musculatura per derrotar l’eix Castella-Àustria que estava en mans dels Habsburg des de la mort de l’hereu Joan (1497).

El plançó de Ferran i Germana va morir pràcticament en néixer, i ja no van tenir més descendència, en bona part per incapacitat del rei Ferran, que era en una edat molt avançada per l’època. Ferran va morir el 1516 sense culminar el seu projecte. I la vídua, Germana, es va convertir en l’amant de Carles de Gant, el net del seu difunt espòs i flamant nou rei. Germana (Foix, 1488) i Carles (Gant, 1500) van mantenir una tòrrida relació que va culminar amb el naixement d’una nena, que seria reclosa en un convent. Poc després, quan l’escàndol havia transcendit les parets de palau, Carles la va casar amb un militar de la seva confiança i la va nomenar virreina de València.

Durant el seu govern al País Valencià (a partir de la derrota i la fi de la revolta de les Germanies), va dirigir la brutal repressió hispànica contra els revolucionaris que es va cobrar milers de víctimes, entre confiscats, empresonats i executats. També durant la seva estada a València (1523-1536) va crear una cort molt luxosa que rivalitzava amb la de Toledo, però no va donar la més mínima concessió a la llengua i a la cultura catalanes. Germana de Foix va introduir la llengua i la cultura castellanes entre les classes nobiliàries valencianes, que la van adquirir com a pagament per l’ajut que els havia prestat la corona hispànica per derrotar els revolucionaris agermanats.