Tal dia com avui de l’any 1623, fa 400 anys, a Vallfogona de Riucorb (la Conca de Barberà), moria Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, conegut popularment en l'àmbit català, fins i tot en la seva època, com el rector de Vallfogona. Vicent Garcia havia estat rector de la parròquia de Santa Maria de Vallfogona, havia estat un prolífic poeta (contemporàniament se’l considera la màxima figura de la literatura barroca catalana) i havia estat un destacat dirigent del partit bandoler nyerro, liderat per la baixa noblesa catalana arruïnada per la Revolució remença (finals del segle XVI) i enfrontat al partit bandoler cadell, dirigit per les elits dels gremis urbans.
Precisament aquesta faceta bandolera n'és la més desconeguda. Durant els seus anys al seminari de Vic (finals del segle XVI), va entrar en contacte amb els dirigents nyerros. En aquell conflicte de llarga durada (mitjan segle XVI – mitjan segle XVIII), la diòcesi osonenca sempre va estar en mans dels nyerros —fins i tot durant el govern del bisbe Sala i Robuster (1598-1607)— cap polític del partit cadell. Garcia, plenament identificat amb el partit nyerro durant tota la seva existència, va cultivar amistat amb capitans nyerros, com Pere Roca d’Oristà “Perot lo lladre” o “Perot Rocaguinarda”, de qui deixaria escrit que era “lo millor pillard del cristianisme”.
Aquesta relació amb el bandolerisme seria la que el conduiria a una mort prematura (tenia 43 anys). Vicent Garcia havia servit com a enllaç entre el bandolerisme nyerro i les altes instàncies del poder hispànic en la planificació i obtenció de grans botins de l’erari reial, que es repartien entre els dirigents d’aquella trama delictiva. En aquesta comesa, Vicent Garcia va fer molts viatges a Madrid per a entrevistar-se amb el seu amic Lope de Vega, enllaç del duc de Lerma, ministre plenipotenciari de la monarquia hispànica. Tornant d'un d’aquests viatges, va ser enverinat a Saragossa i amb prou feines va poder arribar a Vallfogona per a morir-hi.