Tal dia com avui de l’any 1757, fa 265 anys, a Viena; moria Francesc de Castellví i Obando, autor de les Narracions històriques que explicaven els esdeveniments que havia viscut Catalunya entre l’any 1700 (coronació del primer Borbó hispànic) i l’any 1725 (Pau de Viena que havia posat fi a la repressió que el règim borbònic practicava contra els catalans que havien combatut al bàndol austriacista durant la Guerra de Successió). Després de l’acord de 1725, Castellví (que havia estat perseguit i confiscat) va poder obtenir un passaport i es va exiliar a Viena. A la capital austríaca es va convertir en un destacat membre de l’exili català i hi va escriure les Narracions històriques, una de les principals fonts documentals d’aquell període històric.

Francesc de Castellví havia nascut a Montblanc (Conca de Barberà) l’any 1682 en una família de la noblesa local. Va estudiar lleis a Barcelona; i, després de la Revolució austriacista catalana de 1705, havia estat membre de la Junta de Braços (l’equivalent a l’actual Parlament en el règim foral català) com a representant de l’estament militar. En la votació del 6 de juliol de 1713 (després de l’evacuació de les tropes aliades de Catalunya) va ser un aferrissat partidari de la resistència a ultrança. I durant el setge borbònic sobre Barcelona (25 de juliol de 1713 – 12 de setembre de 1714), va tenir una destacada participació i va ser actiu fins als darrers combats a l’interior de la ciutat durant l’11 de setembre de 1714.

Després de la capitulació de Catalunya, Castellví es va retirar a Montblanc (1714), però va patir la persecució de l’aparell judicial borbònic, a través del secretari de la “Real Audiencia” Salvador Prats i Matas, que el va intentar empresonar diverses vegades amb proves falses. Durant aquesta etapa de persecució (1714-1725) va viure semiocult a Rocafort de Queralt (Conca de Barberà). Aquella situació de semiclandestinitat contrastava amb la notorietat que, anteriorment, havia tingut; i que, posteriorment, adquiriria a Àustria, com un dels promotors del projecte de Nova Barcelona, una colònia catalana de nova creació a la vall del Danubi (a la regió de la Voivodina) que, a causa de la pesta, no es va poder consolidar (1735).

Imatge principal: Vista de Viena (1758). Font: Kunsthistorisches Museum.