Tal dia com avui de l’any 1929, fa 97 anys, a París, moria Ferdinand Foch, mariscal de França que, durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918), havia estat comandant en cap de l’exèrcit aliat als Balcans (1914-1916) i comandant en cap de l’exèrcit francès a la metròpoli (1916-1918) en substitució del català —i també mariscal de França— Josep Joffre. El mariscal Foch havia nascut el 1851 a la vila occitana de Tarba (al departament francès dels Alts Pirineus) en una família de la burgesia local. Malgrat el seu origen familiar —benestant i afrancesat—, Foch, fruit del contacte amb els seus veïns i amics del poble, aprendria i dominaria perfectament la llengua occitana, en la seva variant dialectal gascona, pròpia de Tarba.

El 1914, amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, Foch havia estat destinat a Grècia per aturar la projecció militar de Turquia i va establir el seu quarter general a Salònica, que, fins poc abans, havia estat una plaça otomana (1430-1492). Això resultaria fonamental per “descobrir” l’existència d’una petita comunitat jueva de la ciutat que conservava el català medieval, que, durant el segle XVI, havia estat relativament nombrosa i culturalment molt prestigiosa, i que s’anomenava katalanim. Aquesta comunitat estava formada pels jueus catalanoaragonesos de la diàspora de 1492 que tenien el català com a llengua pròpia. Per tant, tenia una identitat i una cultura pròpies i diferenciades dels sefardites d’origen castellanolleonès.

Segons el mateix Foch, un subordinat l’hauria informat de l’existència d’aquest fenomen cultural (els darrers testimonis d’una comunitat que, a finals del XVI, havia conegut una gran regressió causada per un fort corrent migratori cap als Països Baixos independents i les seves colònies americanes). Aquest subordinat li va demanar que els entrevistés perquè parlaven una llengua molt similar a la que Foch feia servir en algunes ocasions. La sorpresa, però, va saltar quan van prendre consciència que aquells jueus no parlaven occità, sinó un català medieval. A partir d’aquell moment va ser possible la col·laboració entre els katalanims i el comandament aliat gràcies a les sinergies que generaria la proximitat idiomàtica entre el mariscal i els ciutadans de Salònica.