Tal dia com avui de l’any 1665, fa 358 anys, a Madrid, moria el rei Felip IV, que havia estat el darrer sobirà de la monarquia hispànica com a primera potència mundial. Felip IV havia heretat la corona a la mort del seu pare Felip III (1621), enmig d’una profunda crisi econòmica (provocada per l’esgotament de les mines americanes i per la corrupció de les classes cortesanes de Madrid) que aventurava la fi del lideratge mundial hispànic. El 1659 (sis anys abans de la seva mort) es va veure en el difícil tràngol de signar la Pau dels Pirineus, que es va traduir en l’amputació dels comtats nord-pirinencs catalans, però, a escala hispànica, va significar el relleu del lideratge mundial en benefici de la monarquia francesa, governada pel seu gendre Lluís XIV.

El regnat de Felip IV havia estat marcat per les contínues guerres externes a Europa contra les potències protestants del centre i del nord d’Europa, i per les contínues revoltes contra els estats que no acceptaven formar part de l’edifici polític hispànic (Catalunya, Portugal, Nàpols, Països Baixos, Andalusia). En el cas de Catalunya, el conflicte havia esclatat el 1640, després que, amb el pretext de la guerra amb França, l’exèrcit del poder central hagués entrat a Catalunya sense autorització de les institucions catalanes, i s’hagués comportat amb la població civil com en territori enemic. Els robatoris, els incendis, les violacions, les amputacions i els assassinats que cometia la soldadesca hispànica, provocaria una reacció generalitzada que culminaria amb el Corpus de Sang de 1640.

Durant aquella jornada, els segadors rurals acampats al Pla de Barcelona i les classes populars de la capital catalana, van assaltar les cases del virrei hispànic i de diversos jutges de la Reial Audiència. El virrei, Dalmau de Queralt, acabaria assassinat a la platja de Montjuïc, i el president de la Generalitat, Pau Claris, ordenaria una investigació sense cap resultat. Aquell crim, que la investigació moderna apunta que podria ser de falsa bandera, seria un dels motius que esgrimiria el rei Felip IV per a declarar formalment la guerra a Catalunya (01/09/1640). Tot seguit, el govern català signaria dos tractats internacionals amb França, i durant la primera fase del conflicte (1640-1648) la guerra seria molt desfavorable als interessos de Felip IV.