Tal dia com avui de l’any 1942, fa 81 anys, a Barcelona, moria Enric Morera i Viura, que havia estat el compositor musical més destacat del moviment cultural de la Renaixença catalana. Va escriure mig centenar de partitures per a l’escena, nombroses obres simfòniques i concerts; però seria conegut, sobretot, per les seves sardanes: va ser el compositor de “La Santa Espina”, “Les fulles seques”, “La sardana de les monges” i “L’Empordà”. També va destacar com a pedagog: va ser l’autor del Tractat Pràctic d’Harmonia. Segons la investigació musicològica, l’obra d’Enric Morera s’adscriu a l’estètica neoromàntica del nacionalisme musical català.
Enric Morera havia nascut l’any 1865 a Barcelona, al carrer del Cometa, 4 (molt a prop de l’antiga porta de Regomir, al Barri Gòtic). Però quan tenia dos anys (1867) la seva família va emigrar a Buenos Aires i allà, de la mà del seu pare, el músic Antoni Morera i Gorgs, va donar els seus primers passos en el món de la música. El 1880, amb tan sols quinze anys, ja era un dels compositors més coneguts de Buenos Aires, i el govern argentí li va encomanar la composició de l'“Himno a la Patria” i “Mayo”. El 1881 va retornar a Barcelona amb la seva família i, poc després, va marxar un temps a Brussel·les a completar la seva formació musical.
La investigació musicològica considera que Enric Morera va ser el músic amb més talent i que millor va servir els ideals del teatre líric modernista català. Va ser un ferm defensor de la producció lírica en català i amb un estil propi. Per Morera l’activitat lírica no consistia a repetir els mateixos esquemes del gènere castellà, sinó que s’havia d’oferir un tipus d’espectacle total i d’alt nivell artístic. Morera va compondre la major part de la seva música imbuït pel moviment del postromanticisme germànic, anomenat renovació wagneriana; i el llenguatge de la seva obra es va caracteritzar pel seu caràcter viu, directe i natural, i per un fort sentiment popular.