Tal dia com avui de l’any 1588, a Blois (llavors província de l’Orleanesat, del regne de França, i actualment departament Loir i Cher, de la República Francesa), moria assassinat Enric de Guisa, que era un dels principals líders dels bàndols en el conflicte de les Guerres de Religió franceses (1562-1598). En aquell moment, la decrèpita nissaga reial dels Valois es debatia per la supervivència i, mentrestant, el regne es dessagnava en una terrorífica guerra civil disfressada de conflicte religiós, que enfrontava el partit catòlic —liderat per Enric de Guisa, i que agrupava l’aristocràcia nobiliària i les jerarquies eclesiàstiques— amb el partit calvinista o hugonot —liderat per Enric de Borbó, i que concentrava les classes mercantils urbanes—.

Enric era descendent directe de Joan I de Catalunya-Aragó (1350-1398) i de la seva filla primogènita, Violant d’Aragó (1381-1442), una de persones políticament més brillants de la seva època. Només aquella llei no escrita, que impedia les dones ocupar el tron de Barcelona com a reines titulars, no li permetria fer valer els seus drets successoris. Quan va morir el seu pare, Joan I (1398), els poders catalans van coronar Martí, el germà petit del difunt rei, que es revelaria com un personatge pusil·lànime i d’una capacitat política nul·la. Violant, en canvi, casada amb Lluís de Provença, seria qui fabricaria el mite de Joana d’Arc, que canviaria el curs de la Guerra dels Cent Anys (1337-1453) a favor de l’eix Valois-Anjou-Armagnac, i en contra de l’eix Lancaster-Borgonya.

Guisa va esdevenir un contrapoder que amenaçava de destronar Enric III, qui seria el darrer monarca francès de la nissaga Valois. El rei li havia prohibit entrar a París, però Guisa li va fer cas omís i va situar el seu exèrcit a les portes del Louvre, fet que va obligar la Corona a prendre partit en el conflicte a favor dels catòlics (15 de juliol del 1588). Amb aquell cop d’estat, Guisa es proclamava hereu a la corona. Poc després, el rei va convocar corts generals a Blois, a 180 quilòmetres al sud-oest de París. Un cop iniciades les corts —amb la participació de tots els líders de les faccions en conflicte—, el rei Enric III i la reina-mare Caterina de Mèdici, van ordenar l’assassinat d’Enric de Guisa, del seu germà, el cardenal Guisa, i dels seus parents més rellevants.