Tal dia com avui de l’any 1375, fa 649 anys, a Lleida, moria Elionor de Sicília, tercera muller del rei Pere III i mare dels dos únics fills mascles del monarca que van superar la infantesa, i que —en tots dos casos— serien reis. Joan I (que va regnar entre el 1387 i el 1396) i Martí I (que va regnar entre el 1396 i el 1410) serien els dos darrers monarques de la nissaga nacional catalana dels Bel·lònides, que havien governat ininterrompudament el país des del comte carolingi Guifré el Pilós (870). Després de la mort, sense successió legítima, del rei Martí I, el tron de Barcelona passaria a mans de la nissaga estrangera dels Trastàmara.
Segons les fonts documentals de l’època, Elionor va ser una dona amb una gran capacitat de decisió, que faria palesa des d’un primer moment. El 1349, el seu cosí-segon i futur marit, Pere, havia quedat vidu per segona vegada, i en els dos anteriors matrimonis (amb Maria de Navarra i amb Elionor de Portugal) havia tingut quatre fills, però només un fill mascle (Pere), que moriria quan era un nadó. Elionor de Sicília, contra l’opinió del seu pare, el rei Pere de Sicília i de la cancelleria de Palerm, es va comprometre amb el seu cosí-segon. Havia pactat que seria associada al poder i va escapar amb l’ajut dels espies catalans situats a la cort de Palerm.
Elionor no va decebre les expectatives creades. Dotada d’una gran intel·ligència política, va ser una extraordinària governant. Com a reina, va viure la terrible crisi sanitària de la pesta negra (1348-1351) i la pitjor crisi econòmica —derivada dels efectes d’aquella epidèmia— des de la destrucció andalusina d’Al-Mansur (985). Però va donar suport a les iniciatives de l’estament mercantil (potenciació del Consolat de Mar, construcció de la Casa de la Llotja) per a sortir de la crisi. La seva neta Violant d’Aragó (1384-1442) heretaria la seva extraordinària intel·ligència política i seria l’arquitecta de la victòria política i militar de França a la guerra dels Cent Anys (1337-1453).