Tal dia com avui de l’any 1943, fa 80 anys, a Sant Just Desvern (Baix Llobregat), moria Daniel Cardona Civit, conegut en els ambients independentistes clandestins dels anys vint del segle XX amb els sobrenoms de Vibrant i de l’Irlandès. L’any 1943 Daniel Cardona, greument malalt, va abandonar la resistència armada francesa contra l’ocupació nazi i va travessar clandestinament la frontera per anar a morir al seu poble. Segons les fonts documentals, les autoritats franquistes van obligar a celebrar l’enterrament abans de sortir el sol, prohibint la presència de persones que no eren de la família i sota una gran vigilància policial. Daniel Cardona moria a l’edat de 52 anys després d’una intensa vida de lluita.
Daniel Cardona havia nascut a Barcelona l’any 1890, i de ben jove es va implicar en els moviments catalanistes de la Renaixença política. Durant aquesta primera etapa va militar a la Unió Catalanista, que advocava per la plena autonomia de Catalunya, però des de l’Alçament de Pasqua, que transportaria Irlanda cap a la independència (1916), es va inclinar, progressivament, cap a l’independentisme. Entre 1919 i 1923 va col·laborar amb Francesc Macià, futur restaurador i president de la Generalitat (1931-1933), en la fundació d’Estat Català, el primer partit independentista de la història contemporània de Catalunya. Aquesta entesa es va refredar a mesura que Cardona advocava per la lluita armada com a forma d’alliberar Catalunya.
Va ser un dels creadors de Bandera Negra (1925), l’organització armada que va atemptar contra el rei Alfons XIII i la seva família en l’anomenat complot del Garraf i, tot seguit, es va refugiar a França. Després de la proclamació de la República (1931) va tornar a Catalunya i va ser elegit alcalde de Sant Just Desvern (1931-1934). Va participar en els Fets del Sis d’Octubre (1934) i es va exiliar de nou fins a la caiguda del tripartit involucionista del Bienni Negre (1936). Va retornar i recuperar breument l’alcaldia, i després dels Fets de Maig (1937) es va exiliar, per tercer i definitiu cop. Durant l’ocupació alemanya de França, va dirigir la companyia de l’organització independentista catalana Nosaltres Sols (1940-1943) en la lluita contra el nazisme.