Tal dia com avui de l’any 2019, fa tres anys, a Tolosa de Llenguadoc (Occitània-França), moria Conxita Grangé i Beleta; que en el decurs de la seva vida havia estat una destacada resistent antifeixista. Durant l’ocupació alemanya de França (1940-1944), en el context de la II Guerra Mundial (1939-1945), Conxita Grangé havia estat un important enllaç —a la zona dels Pirineus Centrals— entre la Resistència francesa i el maquis republicà espanyol. A les acaballes del conflicte (24 de maig de 1944), va ser detinguda a l’Arieja (Occitània) per la Gendarmeria de la França ocupada i lliurada a la Gestapo; que la va torturar salvatgement i la va deportar al camp de concentració de Ravensbruk.
Conxita Grangé havia nascut el 6 d’agost de 1925 a Espui (la Vall Fosca-Pallars Jussà) en una família humil, però de fortes conviccions socials. A principis de la dècada dels 30, quan Conxita era una nena petita, els Grangé-Beleta, seguint una de les rutes tradicionals de l’emigració pirinenca catalana s’havien establert a Tolosa de Llenguadoc. Però amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola (1936) van tornar a Catalunya i van combatre l’avenç de l'exèrcit rebel i l’ocupació del país. Conclòs el conflicte civil espanyol (1939), van retornar a Tolosa i, poc després, amb l’ocupació alemanya de França (juny, 1940) es van comprometre amb la Resistència francesa. Quan Conxita es va iniciar en aquest perillós món tenia, tan sols, quinze anys.
Durant aquells anys, Conxita va escapar de les urpes de la mort en diverses ocasions. Després de set setmanes de brutals tortures, va ser entaforada (amb unes altres set-centes persones) en un “tren fantasma” (9 de juliol de 1944) que viatjava sota els bombardeigs aliats; i que va trigar dos mesos a fer el trajecte de 1.800 quilòmetres entre Tolosa i Ravensbruck (9 de setembre de 1944). Poc abans de l’alliberament del camp (30 d’abril de 1945), va participar en una fuga que, durant setmanes, va deambular pels boscos de Prússia, fins a aconseguir trobar les tropes aliades. Va retornar a Tolosa, i es va casar amb el resistent antifeixista català Josep Ramos i Bosch; i amb el pas dels anys es convertiria en la darrera supervivent catalana de Ravensbruck.