Tal dia com avui de l’any 1222, fa 804 anys, a Catània (llavors Regne de Sicília), moria Constança d’Aragó —filla del comte-rei Alfons I de Barcelona i II d’Aragó i de la princesa Sança de Castella, i germana petita del comte-rei Pere I de Barcelona i II d’Aragó—, que havia estat reina de Sicília i emperadriu del Sacre Imperi Romanogermànic —entitat política resultant d’una de les tres fraccions de l’imperi de Carlemany (843). Constança s’havia convertit en emperadriu pel seu matrimoni amb el rei-emperador Frederic I de Sicília i II del Sacre Imperi Romanogermànic (1209), anomenat Stupor Mundi per les seves extraordinàries qualitats intel·lectuals.
Constança no tan sols seria la catalana més poderosa de la seva època, sinó que també posaria els fonaments de l’aliança entre les cases de Hohenstaufen-Hauteville (del seu espòs) i de Barcelona, que posteriorment es traduiria en la gravitació de Sicília cap a l’òrbita política de la Corona catalanoaragonesa. El rei Frederic, en morir (1250), seria succeït al tron consecutivament pel seu net Conrad (1250-1254) i pel seu besnet Conradí (1254-1258). Però a la mort d’aquest darrer, i quan la nissaga semblava esgotada, la noblesa siciliana coronaria un fill il·legítim de l'Stupor Mundi, Manfred I (1258).
Manfred hauria de combatre contra les pressions del pontificat, que, des de la mort de Conradí (1258), pretenien lliurar el regne als Anjou (una branca menor de la família reial francesa). Finalment, Manfred seria assassinat (1266), però la seva filla Constança, neta de l'Stupor Mundi però sense cap relació genètica amb aquella Constança catalana de principis del segle, ja estava casada amb l’infant Pere, futur Pere II de Barcelona. El 1282, seixanta anys després de la mort de l’emperadriu Constança, els almogàvers catalans conqueririen Sicília i restaurarien la legitimitat al tron de Palerm en la figura dels reis Constança i Pere.