Tal dia com avui de l’any 1683, fa 335 anys, moria a París Jean-Baptiste Colbert, que havia estat ministre plenipotenciari de Lluis XIV de França i el gran impulsor del pla de redreçament econòmic de la monarquia francesa. Aquella política econòmica, que contemporàniament s’ha anomenat “colbertisme” estaria marcada per una forta intervenció de l’Estat en la creació i desenvolupament comercial i industrial francès que passava per prohibir la sortida de matèries primeres, promoure la industria de propietat reial, gravar amb aranzels les importacions i estimular l’exportació de les manufactures als mercats europeus.
Colbert, que els seus coetanis de la cort de Versalles van descriure com un personatge sinistre (vestia sempre de color negre), obsedit amb el treball i despietat amb els seus enemics polítics, signaria privilegis i concessions als elements de la classe mercantil de París que gravitaven al seu entorn; amb el propòsit d’usurpar el control que exercien anglesos i neerlandesos sobre els canals comercials europeus i passar a monopolitzar-los a través de les exportacions franceses. Aquestes polítiques es convertirien en una seriosa amenaça per a les exportacions de l’incipient industria catalana de l’època: tèxtils i alcohols que es destinaven als mercats anglès i neerlandès i a les seves colònies.
El temor de Catalunya, que -a finals del segle XVII- ja era la locomotora econòmica de les Espanyes peninsulars, de quedar reduïda a la categoria de pseudo-colònia econòmica de França, justificarien el fort sentiment anti-francès i anti-borbónic de la societat catalana de finals de la centúria del 1600 i de principis del 1700; i explicaria -en gran mesura- la posició catalana de 1705 quan, després de l’entronització del primer Borbó hispànic (1701), els seus representants polítics van signar el Tractat de Gènova amb Anglaterra i es va sumar a la coalició internacional austriacista integrada, entre d’altres, pels seus dos principals clients exteriors: anglesos i neerlandesos.