Tal dia com avui de l’any 771, fa 1.252 anys, a la vila de Samoussy (a vint quilòmetres al nord de Reims, i en aquella època una plaça del regne dels francs), moria Carloman, segon fill supervivent dels reis francs Pipí —anomenat el Breu— i Berta —anomenada del Peu Gran—; i que des de la mort del seu progenitor (24 de setembre de 768) corregnava la monarquia franca conjuntament amb el seu germà gran Carlemany. Aquest règim de reis associats era una característica habitual en el món de tradició germànica, que tenia el seu origen en un passat de monarquies electives. Després de la mort de Carloman, el tron va restar en mans, exclusivament, de Carlemany.
Carloman (Laon, 751) i Carlemany (Laon, 742) eren nets de Carles Martell, fundador de la nissaga carolíngia i l’artífex de l’extraordinària victòria dels francs sobre els àrabs a Poitiers (732) que va aturar la progressió de l’islam per Europa. Els dos germans van heretar un gran domini que abastava la pràctica totalitat dels territoris actuals de França (excepte Bretanya), de Bèlgica, dels Països Baixos, de Suïssa i de la meitat oest d’Alemanya. També van heretar el domini sobre l’extrem nord de l’antiga província hispanovisigòtica de la Narbonense, que seria la plataforma de conquesta i creació dels comtats carolingis catalans.
Carlemany va imprimir un ritme trepidant a l’ampliació de les marques frontereres del regne dels francs (Marca Gòtica, Marca Danesa, Marca Soraba i Marca Panònica). En el cas de les marques meridionals, amb un resultat desigual. Mentre que la Marca Hispànica no va passar mai de la categoria de projecte polític (el fracàs en l’operació de conquesta de Pamplona i de Saragossa, any 778, la va condemnar a morir en un calaix quasi abans de néixer), va ampliar i consolidar la Marca de Gòtia fins més enllà dels Pirineus (antiga província hispanovisigòtica de la Tarraconense). Va conquerir Elna (778); Girona, Besalú, Llívia i Urgell (785); i Barcelona (801).