Tal dia com avui de l’any 1813, fa 210 anys, a Cadis, moria Antoni de Capmany de Montpalau i de Suris, que havia estat la figura més destacada de l’escarransida il·lustració catalana. Capmany (1742) era fill d’una família de juristes, originària de Girona i d’ideologia borbònica, que s’havia establert a Barcelona després de la desfeta de 1714. Els Capmany formaven part d’aquella pintoresca minoria catalana proborbònica que, després del conflicte successori, van fer carrera a l’administració espanyola i van ser recompensats amb alguns càrrecs públics menors. El pare d’Antoni, Jeroni de Capmany, va ser tinent coronel de l’exèrcit espanyol i va ser regidor —per nomenament reial— de l’Ajuntament de Barcelona.

Amb el decurs del temps aquesta minoria botiflera, desencantada amb el règim borbònic, desenvoluparia certa idea de recuperació del règim foral anterior a 1714 que no tindria cap èxit. Antoni formaria part d’aquest grup, i rebria, en la seva pròpia persona, la repulsió que, en aquella Espanya borbònica, generava la idea d’una Catalunya restaurada. El 1810 va escapar a Cadis, fugint del règim bonapartista que havia incorporat Catalunya a França (1808-1814). A Cadis va intentar que la Constitució de 1812 reconegués mínimament la personalitat catalana, però només va obtenir riallades i burles pel seu ideari i pel seu fort accent català, que eren especialment ostensibles quan intervenia des de la presidència de la cambra o des del faristol.

En les sessions constituents de la Constitució espanyola de 1812 va proclamar que: “hasta el año 1714, en que las armas de Felipe V, más poderosas que las leyes, hicieron callar todas las instituciones libres en Cataluña, y Barcelona recibió un ayuntamiento bajo la plana aristocrática de las demás ciudades de Castilla”, que defensava certa arquitectura foral d’Espanya. Per aquest motiu es declarava radicalment antibonapartista, argumentant que Napoleó havia culminat l’enderroc —iniciat en temps dels Borbons— de l’edifici polític foral francès. El seu ideari quedaria plasmat en la seva extensa obra, formada per estudis filosòfics, econòmics i històrics, el més important dels quals seria “Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona”.