Tal dia com avui de l’any 1639, fa 486 anys, a París, moria Tommaso Campanella, frare de l’orde dels dominics que va conrear la literatura i l’assaig, i va estudiar i divulgar la filosofia i l’astronomia. Les seves obres més conegudes serien De sensu rerum et magia (1590), De monarchia hispnica discursus (1601), Civitas Solis (1612) i Universalis Philosophiae seu metaphycarum rerum (1638). Aquesta darrera obra, publicada al seu exili de París, recull el seu pensament filosòfic i polític, i proposa la construcció d’una monarquia teocràtica universal governada pel papa.

Però Campanella (Stilo, Calàbria, Regne de Nàpols, 1568) passaria a la història com el líder del primer moviment independentista napolità. El Regne de Nàpols formava part de la Corona catalanoaragonesa des del 1435 i havia passat al conglomerat hispànic després de la unió dinàstica dels Reis Catòlics, el 1479. Però una part important de la societat napolitana, sobretot les classes humils, havia generat un sentiment de desafecció contra l’aparell de dominació hispànic (virrei, tercios) per la protecció que brindava a la noblesa local, obsedida a mantenir els privilegis feudals.

Durant aquella època van sorgir les primeres organitzacions mafioses, com un mecanisme de defensa de les classes humils contra les injustícies comeses per la noblesa local. Els primers soldats d’aquestes organitzacions serien els lazzari (els descamisats). També, en aquest context, va sorgir la figura de Campanella, que el 1599 va planejar una gran rebel·lió a Calàbria contra la noblesa local i contra l’aparell de dominació hispànic. Aquell primer intent va ser desarticulat per una delació, i Campanella va ser acusat de rebel·lió i heretgia, jutjat i condemnat a mort.

Poc després li van commutar la pena per cadena perpètua i el 1612, després de tretze anys de reclusió —durant els quals havia escrit Civitas Solis—, va ser excarcerat a petició del papa Urbà VIII i es va establir a Roma. Campanella va continuar al punt de mira de la repressió hispànica i el 1634 l’aparell de dominació hispànic de Nàpols el va acusar de planificar una nova rebel·lió a Calàbria. Campanella es va veure obligat a exiliar-se a França. A París va ser acollit a la cort del rei Lluís XIII, que va valorar i apreciar els seus grans coneixements en matèries com la filosofia i l'astronomia.