Tal dia com avui de l’any 1938, fa 87 anys, a Màlaga i en el context de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), moria en estranyes circumstàncies el general Miguel Cabanellas Ferrer, que havia estat president de la Junta de Defensa Nacional (el govern dels militars colpistes) i que, en aquell moment, era Inspector General de l’Exèrcit. Cabanellas, nascut a Cartagena el 1872 en una família de tradició militar, havia fet la carrera als camps de batalla de Cuba (durant la Tercera Guerra de la Independència,1895-1898) i del Marroc (durant la Segona i Tercera Guerra d’Àfrica, 1909-1911 i 1921-1924).

El 1930, durant el règim dictatorial d’Alfons XIII i de Primo de Rivera (1923-1930/31) hauria participat en una conspiració contra la monarquia, que s’hauria saldat amb l’afusellament dels capitans Galán i García Hernández. En canvi, poc després, durant la Segona República (1931-1939) hauria estat diputat de la coalició involucionista i antirepublicana CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas), i entre el juny i el juliol del 1936 (després del triomf electoral de les esquerres i de l’amnistia al govern de Catalunya empresonat pels Fets d’Octubre del 1934), hauria participat en els preparatius del cop d’estat militar que conduiria a la Guerra Civil.

Però Cabanellas passaria a la història per dos fets. El 7 d’agost del 1936, restauraria la bandera monàrquica espanyola, popularment anomenada rojigualda, creada pel rei Carles III (segle XVIII) i que havia estat vigent fins a la proclamació de la Segona República (1931). A les zones ocupades pels rebels, la rojigualda suplantaria la tricolor republicana. També, aprofitant el clima nacionalista que imperava al moviment colpista, hi va introduir l’àliga de Sant Joan o dels Reis Catòlics, que passaria a presidir l’escut d’Espanya situat al centre de la bandera. Als Països Catalans, aquesta àliga ha estat popularment anomenada “pollastre”.

I, en segon lloc, passaria a la història perquè el 21 de setembre del 1936, en una reunió de la Junta de Defensa Nacional —i com a president d’aquest organisme— es va oposar a la unificació del comandament militar rebel i, sobretot, a l’elecció del general Franco com a comandant en cap de la rebel·lió. El general Cabanellas, que havia estat el seu superior al Rif, proclamaria: “Ustedes no saben lo que han hecho (...) porque no le conocen como yo, que lo tuve a mis órdenes en el ejército de África (...) Si ustedes le dan España, va a creerse que es suya y no dejará que nadie lo sustituya en la guerra o después de ella, hasta su muerte”.