Tal dia com avui de l’any 992, fa 1.030 anys, a Castellciutat (una fortalesa situada sobre un turó al sud de La Seu d’Urgell) moria Borrell II, que l’any 947 havia heretat els comtats de Barcelona, d’Osona i de Girona i el 948 el d’Urgell. Borrell II era net de Guifré el Pilós, el primer comte que va transmetre el seu càrrec per herència i fundador de la nissaga bel·lònida. Però això no significava que ja s’hagués produït la ruptura amb el poder central. Borrell II encara va ser investit com a comte carolingi de Barcelona, Osona i Girona (947) i d’Urgell (948), i durant el seu govern va ser la principal figura comtal de la meitat sud de la Marca carolíngia de Gòtia.

Entre els anys 985 i 987 es van produir una sèrie d’esdeveniments que precipitarien la primera independència dels comtats catalans. Almansur, general de l’exercit andalusí i amant de Subh, la vídua del califa i regent del califat, va atacar els comtats catalans i va arrasar les terres del Penedès i del Vallès i la ciutat de Barcelona. Aquella campanya va representar una tragèdia per aquells comtats primigenis: l’exèrcit d’Almansur va incendiar pobles i collites i va assassinar milers de pagesos. També, segons les fonts, es va emportar milers de captius (sobretot nens i nenes supervivents d’aquella massacre) que van ser venuts als mercats d’esclaus andalusins.

També durant aquell convuls bienni (985-987) es va extingir la dinastia carolíngia, que havia governat el regne de França des del 843 i, amb anterioritat, el regne dels francs i l’Imperi des del 751. La desaparició dels carolingis es va produir en un context de guerres intestines a la cort d’Aquisgrà, que seria el que explicaria per què Borrell no va rebre ajut dels seus reis Lotari I i Lluís V quan es va produir l’atac d’Almansur. L’últim carolingi va ser rellevat per Hug Capet (987), membre d’una branca menor de la família imperial, com també ho eren els bel·lònida de Barcelona i d’Urgell, que es van sentir lliures de no renovar el pacte de vassallatge amb el poder central francès.

Imatge principal: Representació de Borrell II. Font: Rotlle de Poblet.