Tal dia com avui de l’any 783, fa 1.239 anys, moria a Chisy-au-Bac (comtat carolingi de Flandes), la reina Berta de Laon, més coneguda com Berta del Peu Gran a causa d’una malformació congènita. Berta va ser l’esposa del rei Pipí el Breu (714-768), primer monarca de la nissaga carolíngia al tron dels francs; i va ser la mare de l’emperador Carlemany (742-814). En l’època de Berta, i sobretot en els estats germànics, les esposes dels reis quedaven associades al poder. Aquesta pràctica s’explicava per la tradició matriarcal de les societats germàniques, i pel costum de repartir el poder entre el rei i la reina i els seus respectius grups familiars, amb l’objectiu d’apuntalar el poder dels monarques.

Això explicaria per què, durant el seu regnat (744-783) i per la seva iniciativa, els exèrcits carolingis van iniciar l’ocupació de l’antiga província hispanovisigòtica de la Septimània o Narbonense (actual Llenguadoc), que estava sota un control precari de l’emirat de Córdoba; i que es traduiria en la creació d’una nova zona d’expansió en direcció als Pirineus que anomenarien “Marca de Gòtia”. Durant el regnat de Berta, els exèrcits carolingis i els fills i nets de l’exili de la Tarraconense que s’havien refugiat al regne dels francs (714-723), van restaurar Avinyó i Nimes (752) i Narbona i Elna (758). I tan sols dos anys després de la mort de Berta, creuaven els Pirineus i restauraven Girona, Besalú, Llívia i Urgell (785).

Carlemany, que va regnar juntament amb la seva mare Berta des de la mort de Pipí (768), va recollir el testimoni d’aquella obra política i li va donar un segon impuls, que faria avançar la frontera entre els imperis carolingi i andalusí fins a la ratlla del Llobregat (Barcelona, 801). Carlemany va intentar, sense aconseguir-ho, ocupar la franja de terra entre el Llobregat i l’Ebre, i el 804 els seus exèrcits es plantaven a les portes de la Turtuixa àrab (Tortosa). Aquella operació no va tenir èxit, però els primers comtes carolingis van fortificar la línia Llobregat-Cardener que seria l’extrem del solar on sorgiria la Catalunya Vella. La colonització d’aquest territori (785-827) es va fer seguint l’estratègia marcada per Berta del Peu Gran.