Tal dia com avui de l’any 1806, fa 220 anys, el regiment Miquelets de Catalunya (també i oficialment, Miñones de Cataluña), format per 120 voluntaris civils armats procedents del barri català de Montserrat, a Buenos Aires, se situava a l’atri del temple de Sant Francesc (al sud de la trama urbana de la ciutat colonial i actualment carrer Adolfo Alsina) i completava el setge sobre el fort Baltasar d’Àustria (situat a tres-cents metres al sud, sobre l’actual Plaza de Mayo), pres per les tropes britàniques. Durant la mateixa jornada —i de forma simultània—, la resta de milícies civils de la ciutat (gallecs, canaris, bascos) s’havien atrinxerat al voltant del castell amb l’objectiu d’acorralar l’exèrcit britànic. Vuit dies després (20 d’agost), els britànics, incapaços de trencar el setge, es rendien i abandonaven la ciutat.
Aquell regiment català estava exclusivament format per veïns del barri català de Montserrat (situat al sud-oest de la trama urbana colonial). La gran majoria d’aquests veïns eren comerciants i es dedicaven a la compra a l’engròs de matèria primera destinada a la indústria tèxtil catalana (cotó en brut, llana en brut, cochinillas per a tintar la roba), que enviaven a les fàbriques de Barcelona, Reus i Mataró, i a la venda al detall de la manufactura tèxtil resultant (principalment, indianes) i d'aiguardents de qualitat elaborats a Reus. La balança comercial d’aquesta activitat, clarament favorable als comerciants catalans, generaria les primeres acumulacions de capitals que impulsarien la posterior revolució industrial catalana.
Aquest regiment català era dirigit per Rafael Bofarull (comerciant d’alcohols de Tarragona) i per Josep Grau (fabricant d’alcohols de Reus i proveïdor d’en Bofarull). Aquestes dues personalitats tenien un gran ascendent en la seva comunitat i havien cultivat una estreta amistat amb Martín de Álzaga, en aquell moment, alcalde de Buenos Aires. Álzaga, originari de Bera (Navarra), havia arribat uns anys abans a la capital del virregnat de Río de la Plata sent un nen orfe de 7 anys, que el rector parroquial del seu poble havia enviat a Buenos Aires perquè uns parents es fessin càrrec de la seva criança. Álzaga havia arribat a Buenos Aires sense parlar castellà (només parlava eusquera), però, dotat d’una extraordinària intel·ligència natural, havia estat capaç de construir un imperi comercial.