Tal dia com avui de l’any 1936, fa 89 anys, el cop d’estat militar contra la República que s’havia iniciat dos dies abans a les guarnicions colonials espanyoles del Rif (terç nord de l’actual Estat del Marroc), arribava a Barcelona. El 19 de juliol de 1936, a primera hora de la matinada, els 5.000 efectius que l’exèrcit espanyol tenia situats a la ciutat sortien dels seus quarters i prenien els carrers i places. Es va donar la reveladora circumstància que el coronel Francisco Jiménez Arenas, que havia estat nomenat president accidental de la Generalitat intervinguda pel govern de Madrid després dels Fets d’Octubre de 1934, va sortir al capdavant d’un regiment i va recórrer la Rambla disparant contra tot el que es movia.
Però el gruix dels combats entre les forces lleials a la Generalitat (Mossos d’Esquadra, Guàrdies d’Assalt, Guàrdia Civil i milicians de partits i sindicats prèviament armats) i els colpistes es va produir a la plaça Catalunya i als seus voltants. Segons la investigació historiogràfica i periodística; es va produir un tiroteig en aquella zona, i el tinent José Seco Martínez i el soldat de lleva Felip Deulofeu (ambdós de l’exèrcit revoltat) es van parapetar darrere un cotxe aparcat, marca Ford model 7cv. Poc després, van aparèixer dos homes amb indumentària civil que també buscaven la protecció que oferia aquell parapet ocasional.
Segons l’esmentada investigació, el tinent Seco Martínez va exigir a aquells dos homes que s’identifiquessin. Els dos civils van mostrar la documentació (la “placa”) que els identificava com a Mossos d’Esquadra; i, segons el testimoni de Deulofeu, van afegir de viva veu que “policies de la Generalitat”. Segons el mateix testimoni, en aquell moment, el tinent Seco Martínez va fer el comentari sarcàstic “policías de la Generalidad ¿eh?”, els va apuntar amb la seva arma, els va obligar a entregar-li les pistoles i, tot seguit, els va disparar al coll a sang freda, causant-los-hi la mort immediatament.
L’escena dels dos homes morts a la plaça Catalunya, immortalitzada amb una fotografia d’Agustí Centelles, sempre es va associar a una conseqüència dels enfrontaments armats que es van produir en aquella zona durant aquella jornada. Però, gràcies al testimoni de Deulofeu —que va quedar traumatitzat per aquell crim— i a la posterior investigació historiogràfica i periodística, s’ha confirmat que les dues víctimes assassinades i amb la cara coberta amb un mocador, eren dos policies de la Generalitat —amb vestuari civil però en tasques de vigilància— que van ser assassinats a sang freda pel tinent de l’exèrcit espanyol José Seco Martínez.