Tal dia com avui de l’any 1859, fa 164 anys, les tropes del paixà Mulay el Abbas (germà del sultà Mohammed IV del Marroc) atacaven les fortificacions situades a l’exterior de la ciutat de Ceuta (a la zona anomenada Serrallo) i donaven el tret de sortida a la Guerra d’Àfrica, que enfrontaria les forces del sultanat marroquí amb les del regne espanyol. No obstant això, Espanya havia declarat formalment la guerra al Marroc el 22 d’octubre anterior, després d’una sèrie d’hostilitats a la zona fronterera: els marroquins havien atacat i destruït el fort de Santa Clara, i els espanyols l’havien reconstruït talant arbres d’un bosc situat en territori del sultanat.
La declaració de guerra, aprovada per les Corts espanyoles, formava part d’un pla d’expansió colonial cap al nord d’Àfrica. Durant les dècades anteriors, Espanya havia perdut la pràctica totalitat del seu imperi colonial americà. I els governs espanyols, tant els liberals com els conservadors, dominats per figures militars com Prim, Narváez, O'Donnell o Serrano, ambicionaven reproduir el model colonial americà dels segles XVI, XVII i XVIII al continent africà. El conflicte que va esclatar en aquell moment seria anomenat Primera Guerra d’Àfrica (1859-1860) i es resoldria a favor dels espanyols, que confirmarien el seu domini sobre les places de Ceuta i Melilla.
Un dels personatges que més rellevància va tenir en aquell conflicte va ser el general Prim (Reus, 1814 – Madrid, 1870), que posteriorment seria un dels tres líders del cop d’estat que derrocaria Isabel II (1868), i es convertiria en president del govern espanyol (1869). A l’esclat de la Primera Guerra d’Àfrica, Prim ja era un dels militars i polítics més rellevants de l’estat espanyol. I la seva actuació en aquell conflicte li permetria dimensionar, encara més, la seva figura. Tanmateix, en aquella Primera Guerra d’Àfrica, els espanyols van perdre 4.000 efectius, la immensa majoria soldats de lleva procedents dels estrats més humils de la societat de l’època.