Tal dia com avui de l’any 1937, fa 87 anys, a Sabadell, moria Marçal Ballús i Bertran, que havia estat l’introductor del cinema a Catalunya. El 1895 Ballús va tenir coneixement que els enginyers francesos Auguste i Louis Lumière —més coneguts com els germans Lumière— havien inventat un aparell anomenat cinematògraf que era capaç de filmar i de projectar imatges en moviment. Amb el cinematògraf s’havien començat a rodar les primeres pel·lícules de la història. Poques setmanes després de les primeres exhibicions, Ballús es va traslladar a la capital francesa i va convèncer els Lumière perquè li venguessin un d’aquells cinematògrafs pioners.
Quan va passar això, Ballús ja era una persona molt coneguda a Sabadell. Era metge odontòleg i des del 1890 tenia consulta oberta al capdamunt de la Rambla. Segons els seus biògrafs, havia nascut i estudiat a Barcelona, i havia arribat a Sabadell de forma casual (per cobrir una substitució). El destí faria que la seva relació amb la ciutat (personal i professional) s’intensifiqués de tal manera que, des de llavors, mai l’abandonaria. A Sabadell seria on desenvoluparia la seva altra passió: la imatge. Molt abans de la invenció dels Lumière, Ballús ja era un gran aficionat a la fotografia i tenia un gran coneixement tècnic d’aquesta disciplina artística.
El 27 d’abril de 1897, al teatre dels Camps de Recreo de Sabadell, Marçal Ballús va projectar la primera pel·lícula de la història del cinema a Catalunya. Era la pel·lícula muda Miss Fuller, i va tenir tant èxit que aquesta iniciativa es va escampar arreu de Catalunya. Poc després (1901), Ballús va arrendar el Teatre Cervantes i el va convertir en la primera sala de cinema estable de la ciutat i en una de les primeres de Catalunya. Durant aquella primera època, al Cervantes s’hi van exhibir pel·lícules que, poc abans, havien estat rodades pels directors i productors pioners del cinema, els francesos Auguste i Louis Lumière, Georges Méliès i Charles Pathé.