Tal dia com avui de l’any 1085, fa 933 anys, moria a l’illa de Cefalònia (Grècia) el mercenari i aventurer normand Robert d’Hauteville, conegut també com a Robert Guiscard, afectat per una febre tifoide. Robert d’Hauteville, nascut a Coutances (Normandia) l’any 1015, era descendent de l’elit vikinga que, dirigida pel príncep Rol·ló s’havia establert a la Normandia a principis de la centúria del 900 i hi havia creat un ducat semi-independent en l’esfera política del regne de França. Posteriorment els Hauteville, una branca menor de la casa ducal vikinga de Normandia, acabarien empobrits i es convertirien en mercenaris i aventurers.

Cap a l’any 1035 Tancred (el seu pare), amb la seva host particular, es desplaçaria a Apúlia (a l’extrem sud-oriental de la península italiana), llavors escenari d’un important conflicte que enfrontava els oligarques milanesos i els emperadors bizantins. Robert l’acompanyaria i ràpidament assoliria un paper important en aquell petit exèrcit. Durant la primera fase de la seva estada, posarien les seves armes tant al servei dels uns com dels altres, fins a aconseguir la força suficient per forçar els contendents a concedir-los el domini de Calàbria (a l’extrem sud-occidental de la península italiana) que, durant diverses generacions, exercirien de forma quasi independent.

Neix Roger de Llúria, un viking a la cort de Barcelona. Mapa posessions normandes l'any 1130. Font Wikimedia Commons

Mapa possessions normandes l'any 1130 / Font: Wikimedia Commons

El domini de Calàbria els convertiria en un nou actor polític de la regió. Aquesta situació portaria, entre altres coses, que el Pontificat (la superpotència de la regió) hi fixés la seva atenció i impulsés el matrimoni entre Ramon Berenguer II, comte independent de Barcelona, i Mafalda de Pulla, filla de Robert d’Hauteville i princesa de Calàbria, que buscava construir una aliança entre dues potències navals emergents (Barcelona i Calàbria) en l’esfera política de Roma. Roger, el fill i hereu de Robert, col·laboraria amb el seu nebot Ramon Berenguer III en la conquesta de Tarragona, posant al seu servei la host d’un parent seu anomenat Robert d’Aguiló.

L’aliança entre Robert d’Hauteville i Ramon Berenguer I de Barcelona ―els avis de Ramon Berenguer III― culminaria dos segles més tard amb la unió dinàstica dels casals de Barcelona i de Sicília.