Tal dia com avui de l'any 1934, fa 83 anys, l'Aliança Obrera de Catalunya declarava la vaga general arreu del Principat —amb el suport tàcit del govern Companys— que paralitzaria Barcelona i altres grans centres industrials del país. L'Aliança era una plataforma que reunia la militància dels sindicats obrers Bloc Obrer i Camperol i Unió de Rabassaires i dels partits polítics Unió Socialista de Catalunya, Esquerra Comunista i PSOE. La creació de l'Aliança volia ser la resposta de les classes obreres a les polítiques socials involucionistes que havia posat en pràctica la coalició de dretes —PRR i CEDA— que governava l'Estat des de les eleccions generals de novembre de 1933.
Aquella vaga que va anticipar la proclama del 6 d'octubre posaria en relleu tant la profunda divisió que imperava en el Govern de la Generalitat, com en el moviment obrer sindical. En l'àmbit polític el gabinet Companys estava subjecte a fortes tensions provocades per un difícil equilibri entre l'independentista Estat Català, creat pel difunt president Macià i formació majoritària dins la coalició ERC; i els federalistes, i minoritaris, Partit Republicà Català, creat pel president Companys; i Opinió, que comptava amb la presència destacada del que seria futur president Tarradellas. Aquestes divergències condicionarien tant la vaga com els fets del dia posterior.
La vaga, estrictament, lluny de ser una manifestació de protesta social, es va convertir en una exhibició de força dels partits i sindicats convocants, que escenificava la divisió del bloc obrer. Ni l'anarquista CNT ni —a darrera hora— l'agrària Unió de Rabassaires es van afegir a la convocatòria. I el president Companys, arrossegat per la divisió de les forces sindicals, cometria una cadena d'errors polítics que, lluny de cohesionar les reivindicacions majoritàries de la societat catalana —la recuperació de la República catalana dins la Federació d'Estats Ibèrics que havia proclamat Macià l'any 1931— alimentarien la divisió i condemnarien la proclamació del 6 d'octubre al fracàs.