Tal dia com avui de l’any 2001, fa 17 anys, moria a causa d’un accident de circulació Francisco Javier Urruticoechea Fernández, més conegut com a Urruti, que havia defensat la porteria del FC Barcelona entre 1981 i 1988. Urruti va morir amb 49 anys mentre conduïa el seu vehicle, a les rondes de Barcelona. Urruti seria, però, especialment recordat per un penal que va aturar i que va significar la confirmació del títol de Lliga per al club blaugrana després de cinc anys de sequera. Era el 24 de març de 1985, en un partit de Lliga que enfrontava el Real Valladolid i el FC Barcelona al terreny de joc de la capital castellana.
A pocs minuts del final, l’àrbitre del partit va assenyalar una pena màxima contra el FC Barcelona, que vencia momentàniament per 1-2. Aquell penal va fer planar l’ombra d’una cultura de fatalisme històric profundament arrelada entre la massa social blaugrana d’aquells anys. Però l’aturada d’Urruti va desfermar una gran eufòria, que quedaria especialment reflectida amb el clam espontani del comentarista radiofònic Joaquim Maria Puyal: “Urruti, t’estimo”. Aquesta expressió es convertiria en un tòtem de l’afició blaugrana que transcendiria la pròpia carrera futbolística d’Urruti; i convertiria la seva figura en un mite de la història del FC Barcelona.
Urruti, nascut a Donostia (Euskadi) el 1952, s’havia format professionalment a les categories inferiors de la Reial Societat. L’extraordinària vàlua de l’altre porter “txuri-urdiñ” Luis Miguel Arconada li va barrar el pas a la titularitat; i això el portaria a abandonar el seu club de sempre per progressar esportivament en un altre lloc. Arribaria a Catalunya l’any 1977, com a porter del RCD Espanyol; i seria el titular de la porteria blanc-i-blava durant quatre temporades. Finalment, el 1981, fitxaria pel FC Barcelona, inicialment com a suplent d’un altre porter basc: Pedro María Artola. Però la seva extraordinària qualitat i la seva forta personalitat el portarien a la titularitat indiscutible.