Tal dia com avui de l’any 1631, fa 391 anys, a Magdeburg (llavors Principat independent de Magdeburg i actualment land de Saxònia-Anhalt, a Alemanya), un conglomerat de tropes catòliques formades majoritàriament pels Tercios de la monarquia hispànica de Felip IV, trencaven les defenses de la ciutat, penetraven a l’interior de la trama urbana i es lliuraven a una brutal massacre que se saldaria amb l’assassinat de 20.000 civils (el 70% de la població de Magdeburg). Aquella massacre va ser ordenada pel mariscal hispànic Juan Tserclaes, comte de Tilly, anomenat “el monjo amb armadura”.
Aquell atac es va produir en el context de la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648), que enfrontava les dues principals potències europees (les monarquies hispànica i francesa) i els seus respectius aliats, per dirimir el lideratge continental. El territori del Sacre Imperi Romanogermànic (un trencaclosques de principats independents catòlics i luterans) va ser un dels principals escenaris d’aquell conflicte; i la religió va ser un pretext recurrent per perpetrar massacres. No obstant això, la de Magdeburg va superar, de llarg, totes les que s’havien comès amb anterioritat.
Tilly va ordenar el saqueig i massacre de Magdeburg per satisfer la tropa, que feia mesos que no cobrava la soldada. Tot i que la població civil va lluitar carrer a carrer i casa a casa amb tota mena d’armes i estris, no va poder evitar aquell brutal bany de sang. Els robatoris, els incendis, les violacions i els assassinats perpetrats per la tropa hispànica van reduir a cendres i a mort el que havia estat una de les ciutats més riques de l’Europa central, i anticipaven, clarament, la conducta dels exèrcits de Felip IV en la Guerra de Separació de Catalunya (1640-1652/59) amb la població civil catalana.