Tal dia com avui de l’any 1744, fa 278 anys, a la catedral de Santa Maria de València, seu de l’arquebisbat de València, i en el decurs de la celebració d’un ofici religiós, la relíquia del Sant Calze (considerada la peça litúrgica de més valor del temple i de l’arxidiòcesi) va caure, accidentalment, de les mans del canonge Vicent Frigola a terra i es va trencar en dues parts. Tant els religiosos oficiants com la feligresia congregada van interpretar aquell fet com una advertència apocalíptica i es va generar una psicosi col·lectiva que va envair tots els estaments socials de la ciutat.
El Sant Calze de València era una relíquia que el comte-rei Alfons el Magnànim havia regalat a la ciutat l’any 1437. Segons la tradició, és el recipient amb el qual Jesús de Natzaret va administrar el sagrament de l’Eucaristia als seus deixebles la darrera nit que es van reunir (any 33). Tot i que el Vaticà la considera una relíquia, aquest origen no ha estat demostrat, i aparentment és una peça fabricada durant l’edat mitjana en algun taller d’orfebreria del Proper Orient; que, com tantíssims altres objectes de l’època catalogats com a relíquies, va formar part d’un lucratiu comerç.
Les profecies apocalíptiques no es van complir. Però, segons les fonts documentals de l’arxidiòcesi valenciana, el canonge Vicent Frigola va patir un ensurt que es va transformar en una depressió que li acabaria causant la mort pocs dies després. És l'única víctima coneguda d’aquell fet. També les fonts documentals arxidiocesanes afirmen que el Sant Calze va ser reconstruït poques hores després per un reputat orfebre de la ciutat, però que, després d’aquell incident, aquesta relíquia seria dipositada sobre una mènsula dins del retaule gòtic de l’altar major, com un objecte de culte.