Tal dia com avui de l’any 1633, fa 385 anys, en el context de la crisi que va precedir la Revolució dels Segadors (1640), el síndic de Vilafranca del Penedès presentava a la Generalitat una relació de greuges pels danys que els Tercios de Castilla allotjats a les cases particulars de la població havien causat des que, el mes de març anterior, havien estat aquarterats a la vila. En aquella carta que, dos dies més tard, tres representants de cada un dels braços estamentals de la Generalitat lliurarien en mà al virrei hispànic a Catalunya “en la casa y palàcio del dit excel·lentíssim senyor duch de Cardona y de Segorb, lochtinent y capità general de sa magestat en aquestos Principat y comtats”, es deia que els Tercios de Castilla “no volent contentar-se del que, per drets de aquest Principat y comtats se’ls deu donar, se fan donar ab violència las provisions y aliments que·ls apar, axí de menjar com altres”.
L’aquarterament de 40.000 tercios al Principat (1 soldat per cada 10 habitants) formava part de l’estratègia del comte-duc d’Olivares, ministre plenipotenciari de la monarquia hispànica; que, amb el pretext de l’amenaça d’invasió francesa, havia ocupat militarment el Principat i pretenia liquidar el seu sistema polític i institucional. A Vilafranca, dos anys abans de l’inici del conflicte hispano-francès (1635-1659), els tercios van actuar com les ordenances militars preveien que es permetia en terra enemiga, extrem que provaria el propòsit de conquesta d’Olivares “extorquint notables summas y quantitants dels dits naturals y poblats en dita vila, commerciants y negociants en aquella”; que no tan sols no eren corregits pels oficials, sinó que, aquests, dirigien la comissió dels delictes “causen y fan los dits capitans, officials, ministres y soldats del dit tèrcio (...) dels dits excessos, contrafaccions, oppressions y vexacions”.