Tal dia com avui de l’any 356, fa 1.666 anys, l’emperador Constanci dictava una disposició que ordenava el tancament de tots els temples dedicats al culte imperial del món romà. Aquella ordre es va dictar en un context cronològic que s’havia iniciat amb la fi de la persecució dels cristians (313) i que va culminar amb la declaració del cristianisme com a religió oficial de l’imperi (380). Tot i que aquella mesura no es va aplicar de forma immediata arreu de l’Imperi, es considera aquesta data (356) com la que, salvant alguns intervals posteriors de poca durada, posaria fi al culte als emperadors, practicat des del segle I aC, durant el govern de l’emperador August.

El temple d’August de Tàrraco havia estat construït durant el segle I dC. (dècada del 120) sobre la terrassa superior de la ciutat, al mateix indret on, actualment, hi ha la catedral. Segons la investigació arqueològica recent (2007-2010), era un edifici de planta rectangular presidit per vuit columnes (la façana principal estava situada a partir de la segona navada de la catedral medieval). Segons la mateixa investigació, els fonaments de l’edifici havien estat construïts amb capes de pedra irregular lligades amb morter, i les parets de superfície amb capes d’opus caementicum, una barreja de pedra, fragments de terrissa, altres materials i morter de calç, recobertes amb grans plaques de marbre.

Durant el segle V, ja està documentada la recuperació de l’ús de l’edifici, que va ser transformat en una basílica cristiana, i en seu de l’arxidiòcesi Tarraconense, fins a la invasió àrab (714), quan la ciutat va ser abandonada i va quedar despoblada durant quatre segles. Amb la recuperació de Tarragona i la restauració de la seu arxidiocesana (1114), les restes del vell temple d’August —el temple de culte imperial més gran d’Hispània— van ser convertides en catedral, un edifici d’estil arquitectònic romànic i gòtic, que es va trigar més de dos segles a culminar (1331), i que seria el temple medieval cristià més gran de Catalunya i la seu de la restaurada capital eclesiàstica del país.